Els dos pròxims dies veurem les últimes enquestes publicables per llei i sabrem quines són les tendències que, sospito, no s'allunyaran gaire dels sondejos que s'han conegut fins ara. De fet, Pedro Sánchez va convocar les eleccions sabent amb certesa que les guanyaria. El que no sap ell ni ningú és de quina forma ho farà i a qui haurà de recórrer per governar, si és que necessita algú. Quan el candidat socialista va decidir anar a eleccions sabia que les dretes havien comès el pitjor error de l'etapa democràtica: dividir-se. L'error que històricament s'havia atribuït sempre a l'esquerra, l'han comès, no un, ni dos, sinó tres partits de dretes, que han deixat tot l'espai del centre, centredreta i centreesquerra a un sol partit. Allò que durant anys havia aconseguit Jordi Pujol a Catalunya, José María Aznar a Espanya i fins i tot Quim Nadal a Girona, ho té a tocar Pedro Sánchez. L'obertura de l'espectre electoral per captar votants del màxim d'ideologies possible és en mans del PSOE, simplement perquè els altres li han posat més que bé. Fins i tot Podemos i els comuns (amb el seu viratge gens dissimulat cap a l'independentisme) han posat les coses difícils als socialistes, que només han hagut de veure la jugada sobre el taulell d'escacs i moure les fitxes convenientment. La resta ja ho fan els altres.
