Diferents idiomes

Manel Fortis olot

Diuen que una missió de la NASA va fracassar i el satèl·lit enviat es va estavellar perquè l'havien programat amb el sistema mètric decimal i un cop a l'espai li van enviar les ordres en el sistema anglosaxó (peus, iardes, milles...).

Potser la diferència d'idioma també és el problema de la falta d'entesa entre Espanya i Catalu­nya... Nosaltres vam parlar en l'idioma de la pau, del diàleg, de votar, de preguntar... i ells amb el de les porres, la violència i «pels collons»... impossible entendre's parlant idiomes diferents...

A vegades em pregunto perquè molts catalans, encara avui, quan parlem amb alguna persona no nascuda a Catalunya, automàticament li parlem en castellà. Jo he pogut canviar aquesta mala actitud i ara parlo a tothom en català de primeres. Si no m'entenen, els parlo en castellà, un idioma que he estudiat des de petit. No com el català, que el vaig estudiar ja molt més tard...Quan alguna cosa t'agrada, quan l'estimes, la fas servir molt. És la manera de gaudir-ne. Fem servir la nostra llengua, el nostre idioma. El català.

Setze jutges i el «Cara al sol»

Màrius Viella La Bisbal D'Empordà

Tenim en el judici de la vergo­nya el que podria ser el reflex de la dita dels «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat que encara penja, si el penjat es despenjarà cap dels jutges fetge menjarà»; en aquest jutjat real, de jutges n'hi ha set, però hi ha set rapi­nyaires més que són pitjors que els jutges, a part dels que hi ha pel carrer que atien i burxen sense cobrar, però amb el convenciment que s'ha d'es­mi­colar Catalunya i anorrear els catalans, (pobrets ignorants), per­què saben que Espanya sense la Catalunya activa no funcionarà mai, però no saben que si ens es­mi­colen encara funcionarà me­nys.

Aquest judici, malauradament, ha posat límits al sentiments patriòtics de molta gent que, per raons conegudes per tothom, anys enrere varen haver d'emigrar des de tots els punts de la península, i a tots els de la mateixa (més del Sud cap al Nord); això vol dir que tant a Catalunya com en altres comunitats d'a­quest país hi ha ciutadans d'ar­reu, i el que s'aconsegueix en a­quest vergonyós judici és l'en­fron­tament de les famílies amb membres a les diferents regions de l'estat, perquè es manipulen dades, idees i situacions que mai havien tingut cap problema amb ningú.

L'acusació particular en el judici de la vergonya torna a cantar el Cara al sol pel carrers, i ja li està bé que els represaliats i els afusellats encara restin per les cunetes, i que el sanguinari dictador Francisco Franco gaudeixi del mausoleu (El Valle de los caídos) que es va fer construir pels presoners de guerra comdemnats a treballs forçats, que mai sabrem exactament quanta gent hi va morir.

Quan hom pensa que si tenim aquests problemes en democràcia, i amb uns governs que fins ara s'han definit com a demòcrates, no vull ni pensar com podria ser un govern on el feixisme hi tingués majoria reforçada ideològicament; davant d'aquesta catastrofista anomalia , insisteixo en que aquell 89% de votants catalans a favor del dret a decidir, el dia 28-A tinguin present que el seu vot és millor que es quedi a Catalunya.

Discriminació i bandejament a Portbou

Josep M. Loste i Romero portbou

Per importants obres de la infraestructura viària i ferroviària entre Cervera de la Marenda i Perpinyà, el servei ferroviari i la seva alternativa per carretera ( la carretera departamental RD-914) va estar completament tallada els dies 13, 14 i 15 d'abril.

Davant d'aquests fets, de millora d'infraestructures a la Catalu­nya Nord (a l'Estat veí) caldria dir i denunciar «alt i clar» que, per contra, els aproximadament 3 quilòmetres de la carretera N-260 entre el poble de Portbou i els límits de frontera administrativa entre el Regne d'Espanya i La República francesa continuen en molt mal estat sense que les autoritats competents de Fomento de Madrid (responsables competents) no facin ni un pas de pardal per arranjar-la. Per dignificar un tram de carretera que és una de les entrades a l'Estat espanyol. Tot això, tot aquest episodi només es pot definir com una vergonya en majúscules i una discriminació més del Govern i la superestructura espanyolista cap a Catalu­nya. Si aquests 3 quilòmetres es trobessin en una comunitat autònoma de l'Espanya de matriu castellana ja hi hauria -feta fa anys- una mena d'autovia; però, és clar, com aquest trajecte es troba a l'Alt Empordà, a Catalunya resta completament bandejat. Després, encara, alguns, resten astorats i esmaperduts perquè «volem marxar».