La Farga, sis del matí. A la porta d'un bar s'escolten crits. Molt a prop es troba l'edifici dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local. Això no impedeix que, tant a la sortida com a l'entrada de la discoteques d'avinguda La Farga, els joves dispersin el seu botellón per la zona. Ho aprofiten tot, especialment, que a aquesta hora el polígon industrial i els supermercats dels voltants estan tancats. Quan fa una mica més de calor, el descampat contigu sol ser el lloc preferit on, de matinada, se'ls veu en gandules, a un costat dels cotxes amb els estèreo encesos. Es tracta d'un altre dels contrastos del barri La Farga de Banyoles.

No és l'únic. Durant les últimes setmanes el barri ha estat l'eix a la província de Girona dels operatius antidrogues. Els traficants solen aprofitar barris com la Farga, un barri d'edificis desfavorits (el seu valor per metre quadrat és la meitat que a la resta de Banyoles) als quals s'han fet grans esforços durant dècades perquè no es convertís en un gueto. Malgrat els intents, avui pot dir-se que la Farga de Banyoles segueix al marge a causa d'un sens fi de raons. Entre elles, el baix poder adquisitiu de la seva població, la manca d'integració d'una part dels immigrants que hi viuen, els pisos en risc de ser expropiats, i el mal de les drogues que sol ser com l'hidra, a la qual se li talla un cap i en surten dos.

La Farga, sis del vespre. Grups d'adolescents gambianes, agafades del braç, amb els seus colorits vestits, recorren el barri. Són la segona generació d'immigrants gambians. Parlen la seva llengua, a més del castellà i el català que els ense­nyen a l'escola. La integració no els promet massa, promeses que no va complir als seus pares, bona part d'ells no té accés al vot. Banyoles és una dels municipis de vot més independentista de tot Girona (en els comicis del 2017 al Parlament a Banyoles el sufragi independentista va arribar al 80%). Es respira independentisme en els seus carrers, plens de llaços grocs i pancartes. Al barri de La Farga a pocs immigrants sembla importar-los. El contrast més gran és aquest marge de la Catalunya del Procés sobiranista amb barris immigrants com La Farga. En el relat del Procés els immigrants romanen absents.

El «pla de barris» de l'última dècada, amb una inversió de més 6 milions d'euros, es va quedar en l'estètic. Per tota la resta, la Farga continua al marge.