23 de abril de 2019
23.04.2019
Diari de Girona

Cartes

23.04.2019 | 06:00
Cartes

Per què no sempre igual?
Alba Manrique
Tothom es va commoure moltíssim pels fets de Notre-Dame, tothom va compartir l'horror que va causar el foc i com queia la seva històrica agulla, i jo entre tots ells perquè era impactant i impotent veure com tal monument tan important per a tot Europa, i m'atreviria a dir per al món, queia peça a peça. Però avui han mort 200 persones a Sri Lanka, i començant pels mitjans de comunicació la mobilització no ha sigut ni de lluny la mateixa.
Seguint amb Notre-Dame, en menys de 24 hores es varen recaptar milions i milions d'euros, i mentrestant, nens, nenes, dones i homes morint per no tenir res amb què alimentar-se quan amb la meitat de la quantitat donada es podria haver alimentat moltíssima gent durant dies. Està bé mobilitzar-se per desastres com el de Notre-Dame, però si ens involucréssim en tot com ho hem fet aquí estic convençuda que el món aniria molt millor.


Per què abandones el teu millor amic?
Mira Fernandez cassà de la selva
Arriba el bon temps i les terrasses del poble s'omplen de gent. És el moment de decidir on anem de vacances i, en alguns casos, en aquesta planificació les mascotes no hi tenen cabuda. Cada any es produeixen centenars d'abandonaments de mascotes en el nostre territori.
Tinc disset anys i he conviscut sempre amb animals. Em faig creus que una persona pugui abandonar la seva mascota, un ésser viu al qual ha cuidat durant un temps i que ha format part de la seva vida.
A vegades, aquest abandonament és causat perquè els propietaris no estan prou conscienciats de la multitud de situacions per les quals l'animal passarà. També podem pensar que hi ha infants que no tenen contacte amb animals i, quan són adults, potser no tenen prou empatia. Estem en una societat on hi ha poc contacte amb la natura i això afecta el tracte que sovint donem als animals.
Com sempre, la solució passa per l'educació i per fer que ja des de ben petits valorem el nostre entorn i els animals.


Sant Jordi 2019
Lluís Torner i Callicó girona
Som a la vigília de Sant Jordi, el patró de Catalunya. Hem de pensar que, en aquest cas, no hi ha, o no hauria d'haver-n'hi, diferències en veure'l com a tal. Però, per començar, avui, la notícia d'un lamentable esdeveniment ens ha fet entristir. Es tracta d'un desafortunat espectacle. Hi ha un poble andalús que entre un dels actes, de la seva festa major, crema un personatge, que consideren el pitjor de l'any. Enguany, però, no sols l'han cremat, sinó que, abans, l'han tirotejat, amb foc real, segons sembla, facilitat per la mateixa autoritat. En aquest cas l'escollit ha sigut el nostre president a l'exili, Sr. Puigdemont, la qual cosa, a part d'una humiliació –almenys al nostre parer– esdevé una mostra de rancúnia, en uns moments summament delicats que, pensem, ens hauria d'afectar a tots. Diuen que és una festa declarada d'interès turístic nacional, quina llàstima!
Per això, més que mai, necessitem de la intercessió del nostre patró perquè ens ajudi a superar aquesta etapa que ens està tocant viure. Catalunya, fent un símil amb la princesa i el drac, de la llegenda del sant, necessita que aquest ens ajudi a vèncer el «drac» de la incomprensió que, amb el foc que surt de la seva boca, ens pot acabar ofegant.
Enguany, la festa de Sant Jordi,/amb la rosa, com a tradició,/de color vermell, com la sang// És l'indicat per demanar-li, /amb la millor fe i devoció,/ de viure en pau, com a bons germans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook