24 de abril de 2019
24.04.2019

Cartes

24.04.2019 | 01:14

Denigrant posicionament i desconsideració
JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC
Quins valors més pobres té la nova fornada política? M'obliga a recórrer diferents etapes de la història per resumir el que pretenc dir. Durant les croades de la Cristiandat s'arrasaven tribus i territoris àrabs. També, i des de fa molt temps, prolifera a gran escala mundial el terrorisme que actua en nom «de diverses religions». Són només uns exemples de situacions per les quals volen obtenir el seu domini i poder. Aquestes actuen per supeditar els pobles, amb l'engany, mitjançant propostes desequilibrants i partidistes, que pertany als seus credos. Amb l'objectiu de suplantar la democràcia a la seva mida. Política.
Això és el que predomina actualment en els programes dels nous vinguts, Cs, PP i Vox. Què podem esperar d'aquestes eleccions? En lloc d'actuar per unir el país opten per generar odi contra Catalunya. Per ells és una font directa i denigrant de comprar vots sense valorar el respecte que s'escau tenir als catalans. Pretenen canviar el nostre tarannà, i no són maneres ni formes de posicionar-se per voler espanyolitzar-nos, tenim un altre sentit de convivència. No podem associar-nos amb la imposició, ja coneixem altres vivències del passat. Comencin a practicar els discursos dintre la coherència, amb dignitat i respecte.


Diferències socials a Barcelona
Mireia Arumí Francitorra Girona
Vaig llegir un article en un diari sobre la diferència de renda a Barcelona, concretament d'un 50% entre els districtes amb renda més alta i els de més baixa. Òbviament em va impactar, però res com el que vaig viure ahir. Vaig agafar el metro a plaça Espanya per anar a Sant Gervasi, on visc, i vaig decidir baixar a Vallcarca sense saber què era i amb l'únic propòsit de caminar una mica. Vaig sortir de la boca del metro i em vaig quedar impactada amb el que vaig veure. Primer vaig dubtar si allò era Barcelona i després si era una zona perillosa. Estava ple de pintades i amb cases antigues i algunes destrossades. La primera pintada que vaig veure va ser una al terra que deia «nos estamos armando», i em vaig espantar. Em vaig decidir a visitar aquella zona, i després de travessar el carrer República Argentina i arribar a Sant Gervasi em va quedar clar que existien dues Barcelones molt diferents. No entenc per què sempre ha de passar això: tots som humans i no se'ns hauria de poder guetitzar pel nostre salari. L'Ajuntament hauria de destinar més pressupost a fer una bona planificació urbana en aquelles zones.


El debat
Lluís Vilà LA BISBAL D'EMPORDÀ
Els quatre en discòrdia, ben plantats davant el faristol, llançant-se porqueria els uns als altres; cartulines d'estar per casa, i el senyor mostrant el retrat de moble de rebedor de Sánchez reunit amb Torra... Aquests homes ens han de governar? Sincerament, em fa molta por, terror.


Les PAU com a millor solució?
Mireia Bargalló Cassà de la Selva
Voldria manifestar la meva opinió respecte a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat), col·loquialment conegudes com a selectivitat. La paraula selectivitat és una paraula gravada amb foc a la ment dels estudiants des del primer dia de Batxillerat i que els acompanya durant els dos cursos acadèmics.
En primer lloc, crec que el futur professional d'una persona no hauria d'estar en mans d'un examen teòric i memorístic, en què s'avalua la memòria a curt termini i els coneixements s'esvaeixen poc després d'haver-los vomitat sobre el paper, sinó que hauria de tractar-se d'un examen competencial.
En segon lloc, quan comença a acostar-se la selectivitat, hi ha persones que perden la gana, mentre que d'altres mengen a totes hores. Els estudiants dormen poc, i és que l'estrès i la por poden acabar fent desenvolupar ansietat, la qual afecta el 25% dels estudiants espanyols. Això causa un dèficit en la concentració i en el rendiment i, conseqüentment, en les notes.
Finalment, crec que en algunes carreres concretes la nota obtinguda a les PAU no defineix si una persona pot estudiar allò o no. Hi ha moltes carreres que demanen una nota molt alta i, per a alguns alumnes, entrar en aquella carrera només es tracta d'un repte, no una vocació. I, per tant, crec que igual que hi ha les PAP (Proves d'Aptitud Personal) per a les carreres d'educació, per a carreres com medicina, entre d'altres, també hauria d'haver-hi una prova d'aptituds personals. Així doncs, crec que les PAU no són el mètode més eficient per regular el futur professional dels estudiants, sinó que hi hauria mètodes molt més efectius com alguns que he comentat anteriorment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook