27 de abril de 2019
27.04.2019

L'imperi Romà, catalunya i Miquel Iceta

27.04.2019 | 02:08

L'Imperi Romà d'Occident no va caure com a conseqüència d'un fet històric puntual. Fins l'any 476 en què va ser deposat Ròmul August, ja feia algun decenni que l'Imperi estava comdemnat a la seva desaparició per la seva incapacitat per reproduir-se com a societat. I el que semblava etern va passar a la història; i mai millor dit.

Des del seu origen, Catalunya, com la resta d'entitats estatals de la Península, va mostrar especifitats que, en el cas de Catalunya, es van anar aprofundint, bàsicamente via llengua. A l'últim tram de la història el factor determinant ha estat la diferent educació rebuda des de l'escola, que ha impossibilitat la reproducció d'un model de societat comú amb la resta de l'Estat.

Aquest fet serà un factor indefectible de la independència de Catalunya quan aquesta sigui possible, però, ara, encara és inviable perquè l'intent recent només ha produït fractura social. El projecte actual necessita eixamplar la base.

Els socialistes catalans, per boca del seu líder, Miquel Iceta, han formulat aquesta teoria que ha estat denostada sense que ningú hagi analitzat la cabal circumstància que acabarà incidint en la futura independència de Catalunya.

Iceta resumeix la teoria en forma numèrica, que no deixa de ser una edulcorant manera d'anunciar una futura independència. El líder del PSC té raó projectiva que les urgències electorals no deixaran quallar en forma de massa crítica respecte a veritats oficials.

Els primers enemics de la seva intel·ligent teoria són els seus companys socialistas de la resta de l'Estat. Miquel, deixa que et recordi la frase castellana de « Dios, qué buen vasallo si tuviera buen señor».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook