Els ciutadans estem convocats avui a les urnes després d'una llarga, llarguíssima, campanya electoral amb més foc d'encenalls que no pas propostes i debats raonats. Tot i que, formalment, la campanya ha durat quinze dies, de fet va començar el passat 15 de febrer, si és que avui dia no estem en permanent campa­nya, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar la convocatòria d'eleccions generals per al 28 d'abril després de veure rebutjats els seus pressupostos en el Congrés. Malgrat que, per primera vegada, s'ha celebrat un doble debat entre els candidats de les quatre principals forces polítiques estatals, dos temes han monopolitzat la discussió política: 1. La formació de dos blocs polítics i els hipotètics pactes electorals; 2. Les diferents visions de la situació política a Catalunya amb fortes acusacions creuades: els partits independentistes reclamant un referèndum d'autodeterminació, els del bloc de la dreta propugnant l'aplicació d'un 155 permanent i els de l'esquerra intentant cercar punts d'acord i de distensió. La campanya ha eludit molts temes de transcendència com el paper de la Unió Europea, la vacil·lant conjuntura econòmica i el precari mercat laboral, les pensions i el dèficit de la Seguretat Social, la immigració, etcètera. D'infraestructures, un tema central en la majoria de campanyes electorals, ni se n'ha parlat. Per descomptat, tampoc de l'economia que ha generat des de fa ja uns anys la irrupció de les noves tecnologies. Més sentimentalisme que racionalisme. La recerca del vot emotiu. És el que hi ha. L'alt percentatge d'indecisos que detecten les enquestes ha amplificat la crispació i les desqualificacions a la recerca dels vots.

A partir de demà, els partits polítics que s'han llençat els plats pel cap hauran de gestionar els resultats d'unes eleccions que preveuen un Congrés sense una clara majoria. L'antic bipartidisme PSOE-PP s'ha fragmentat en cinc forces polítiques. La irrupció de la ultradreta, Vox, accentua la incertesa. Aquí és on començarà el vertader problema. No serà fàcil la formació d'una majoria estable de Govern. Segurament, res es decidirà abans de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del pròxim 26 de maig. Ningú no voldrà mostrar les seves cartes. La cultura dels pactes, tan freqüents a molts països europeus, està a les beceroles. Seria altament preocupant que una hipotètica falta d'acord desemboqués, com en el 2016, a la repetició de les eleccions. I a Catalunya no serà menor saber quina força independentista, ERC o JxCAT, pren el lideratge.