D'un temps ençà alguns han volgut convertir els anomenats pressupostos participats en paradigma de la democràcia. Implicació dels ciutadans per resoldre els seus problemes. Democràcia assembleària enfront de la democràcia representativa. Més aviat acaba derivant en una fórmula per eludir les responsabilitats dels regidors i traslladar-les als veïns. Difícilment es pot parlar de democràcia quan només entre el 4 i el 6% dels ciutadans participen en les votacions d'aquests pressupostos. Moltes vegades, els consistoris sotmeten a decisió dels seus veïns obres que ja haurien d'executar d'ofici els ajuntaments. La gran millora de les nostres ciutats, especialment en aquells municipis que van tenir bons alcaldes, es va realitzar entre els anys vuitanta i noranta del segle passat. I sense pressupostos participats. Simplement, fent el que s'havia de fer.

Ara acabem de veure que els veïns del Barri Vell de Girona volen retirar el parc de la plaça Pou Rodó que fa un any van demanar a través dels pressupostos participats. Cost de l'obra: 12.337 euros. Fa unes setmanes, vaig anar a veure com havia quedat la recuperació de la font de l'Abella, desapareguda a mitjan anys setanta perquè l'aigua no era potable i estava fortament contaminada. Com a veí del barri de Montilivi, fa tres anys vaig votar a favor de la seva recuperació. Pura nostàlgia. En la meva època, les úniques sortides escolars que fèiem eren per anar a berenar el Dijous Gras a la font de l'Abella, i a vegades a jugar a futbol a un petit camp de terra duríssima que hi havia més amunt de l'actual Estadi de Montilivi i que coneixíem, no sé per què, com el «camp dels inglesos». Tres anys ha trigat l'Ajuntament de Girona a executar aquesta obra menor aprovada en els pressupostos participats. L'aplanament d'una petita zona, la col·locació d'una nova font i dues taules amb els seus corresponents bancs ha costat 17.993 euros, segons el pressupost. Renoi, ni que el mobiliari estigués xapat d'or! Potser no era necessari recuperar la font de l'Abella, més enllà de la nostàlgia de gent com jo, però no hauria sortit més a compte haver-la encarregat a alguna brigada municipal? I, per descomptat, no escudar-se en uns pressupostos participats, que seran el que vulguin, però no participats.