Fa uns dies, mentre vostè o jo ficàvem un got de llet al microones, a l'Aràbia Saudita van executar 37 persones. Una d'elles va ser crucificada i la resta, decapitades. Entre les víctimes hi havia diversos menors. Alguns organismes internacionals dubten que haguessin tingut un judici just. El meu got de llet va trigar un minut a escalfar-se, el mateix que jo a llegir aquesta notícia, que ocupava molt poc espai en un diari i cap en d'altres. Vaig intentar imaginar què hauria passat, informativament parlant, si la crucifixió i les decapitacions s'haguessin produït a Cuba o Veneçuela. La llet, per cert, estava tallada, de manera que vaig haver d'obrir una altra ampolla i iniciar de nou el procés d'escalfament. Un minut de microones és una eternitat, sobretot si t'agafa per pensar en els ulls dels caps caiguts al cistell de la guillotina. Es veu que, molts d'ells, un cop separats del cos, obren els ulls per acomiadar-se del món. Vol dir que durant uns segons el reu dividit té consciència del que acaben de fer-li.

A la Xina també s'executa molt, però tampoc ens estranya. Tenim bones relacions comercials amb la Xina i amb l'Aràbia Saudita. Aquest últim país, o el que sigui, ha fet milionaris a molts espanyols a força de comissions legals o il·legals, aquest assumpte no ha quedat clar. Els xinesos, per si fos poc, aprofiten els òrgans dels ajusticiats per vendre'ls al mercat mundial de vísceres. Un ronyó, un fetge, un cor, un pàncrees d'un acabat d'executar valen un potosí per la seva frescor. No és fàcil aconseguir vísceres trasplantables de cadàvers tan recents, de cadàvers els cossos dels quals encara bateguen. Les execucions xineses són una ganga des del punt de vista de la clínica.

Totes les coses dolentes tenen el seu costat bo. Ja s'ha escalfat el segon got de llet, al qual afegeixo una cullerada de mel per a la gola, que la tinc feta pols, sobretot des que he llegit això de les decapitacions a l'Aràbia Saudita. Soc molt influenciable. La pregunta és si m'he d'emprenyar per aquestes execucions o només per les que es produeixen en els països que, segons la premsa, són cabrejants. En aquestes estic.