No fa pas gaire que s'han celebrat les eleccions generals d'Espanya. Ha estat el passat diumenge 28 d'abril, un típic dia primaverenc que lluí el sol i, a estones, uns núvols rabents els amagaven de la nostra vista; malgrat tot fou un dia bonic.
El fet de votar tothora és bo. I si et donen la garantia que la crida a exercir el vot s'ha fet de manera legal, s'ha organitzat amb totes les garanties democràtiques i saps que pots votar només en un centre de votació, acudeixes a aquesta festa de la democràcia amb més ganes, amb més il·lusió i amb un estat d'ànim més serè i, sobretot, sense por ni gens ni mica. Tant de bo que d'aquí endavant no ho tornin a fer (convocar-nos a una consulta unilateral i il·legal) com han promès alguns dirigents polítics d'ideologia independentista! Ai cabàs! Quin pecat hem comès per haver de romandre tant de temps amb aquest neguit al cor, amb aquesta por que arribi algun dia que alguns «patriotes» ho tornin a fer? El gran filòsof grec Aristòtil escriví: «La por és un patiment que està produït per l'espera d'un mal». Soc del parer que si després del procés d'independència unilateral i a les braves que feren alguns amb el gironí Carles Puigdemont al capdavant, en contra de la voluntat de la majoria de catalans i catalanes, va voletejar en les ànimes de tothom diversos sentiments de desil·lusió, impaciència, neguit, basqueig, por al cap i a la fi a un mal avenir, tot plegat no fou gens bo per al conjunt de la societat. De debò que ens ho podien haver estalviat. I quants anys, esforços, energies i, tal vegada, diners (està per demostrar judicialment), van emprar per assolir quelcom utòpic i a més no volgut per la majoria dels catalans i catalanes!
El filòsof i teòleg Sant Tomàs d'Aquino escriví al segle tretze: «Tem l'home d'un sol llibre». El gironí Carles Puigdemont després de marxar a Bèlgica ha demostrat que és home d'un sol llibre, i tal cosa és perillosa, perquè la manca d'obertura de mires a diverses opinions i maneres de pensar el fa creure que està en possessió de la veritat absoluta, i en el cas dels polítics crea persones totalitàries. Va engendrar aquest artefacte electoral anomenat Junts per Catalunya per tal d'aconseguir l'hegemonia al bloc independentista per tornar-lo a fer; però una barreja de por i seny -la por al cap i a la fi és l'arma defensiva dels prudents- ha causat que en aquestes eleccions generals hagin assolit una minva significativa de vots, en benefici d'ERC, que, en un encertat exercici de pragmatisme havien manifestat que mentre el desig d'independència no sigui verament majoritari entre els catalans i catalanes és millor aparcar el procés i dedicar-se a treballar per la millora de les condicions de vida, el benestar social i el progrés de Catalunya, la qual cosa ha estat fent i s'ha compromès a continuar fent a tot Espanya el PSOE de Pedro Sánchez -ara avalat a les urnes per una àmplia majoria-, qui ha demostrat que té voluntat de resoldre aquest desgavell causat per alguns amb el gironí Carles Puigdemont al capdavant. Tant de bo els dirigents d'ERC i del PSOE tinguin l'altura de mires adient pel bé de tots els catalans i la resta de ciutadans de l'Estat espanyol. Tant de bo!
