El fracàs de la dreta espanyola a les eleccions generals a Catalunya és només el preludi del que ha de venir amb les eleccions municipals. A Catalunya, el PP pràcticament desapareixerà dels consistoris i Ciutadans no farà el paper que preveia abans que Pedro Sánchez fes -ara ja es pot dir- una jugada d'audàcia política que es recordarà durant temps. Ha estat encertadíssim convocar eleccions quan el PP caminava marejat pel quadrilàter atordit després del demolidor ganxo a la barbeta que va suposar la moció de censura, amb un Ciutadans cometent un increïble error d'estratègia i, tots dos, seguint l'estratègia d'un partit d'extrema dreta que hauria d'estar prohibit per anticonstitucional. Quan Podem encara es llepava les ferides després d'un incomprensible combat fratricida, amb el seu líder tot just tornant d'una baixa de paternitat. I quan el vell rival del PSOE -el PP- li havia fet la feina amb els partits independentistes catalans, en un combat arreglat, estrangulant la democràcia i empresonat els líders catalans com ho faria un estat totalitari. Només en el cas de Catalunya no li ha sortit del tot bé a Sánchez, perquè l'independentisme ha demostrat la seva voluntat de persistència i capacitat per continuar creixent.
I com deia, això només és el preludi i no només perquè els bons resultats dels socialistes a les generals puguin condicionar el resultats de les municipals, que en major o menor mesura, també. També perquè això és un combat de boxa que juga al desgast del rival. Mentre aquestes últimes setmanes, el PP i Ciutadans gastaven a Catalunya totes les energies en les generals, ERC, PSC, JxCat, Comuns i la CUP es dedicaven a fer ja precampanya per les municipals en pobles, ciutats i barris. Muntant carpes i reunions. Mentrestant, Ciutadans i PP destinaven totes les seves energies i els seus efectius disponibles a les eleccions generals, perquè a Catalunya no tenen suficient múscul ni implantació. El resultat del 26 de maig pot ser un knockout en tota regla.
