Després de les eleccions espanyoles hem iniciat un període de reflexió i tampteig sobre què cal fer i com cal governar. El PSOE tornarà a rebre unes pressions brutals per tal que governi amb Cs. Ens estem acostumant a veure com a normal que els poders econòmics intervinguin pornogràficament en la política. El militants socialistes ho saben i per això van cridar « con Rivera no». El tema és especialment dolorós encara que les opcions polítiques que promouen els bancs fracassin un i un altre cop. Tot i això van aconseguir prorrogar un govern amb Mpuntorajoy al capdavant durant més de dos anys, quan en realitat hi havia una majoria alternativa. Per tal d'aconseguir-ho van realitzar un cop d'estat al mateix PSOE. Per sobre la voluntat de 70.000 militants socialistes que havien votat a Pedro Sánchez van forçar al Comitè Federal -unes 130 persones- a tombar unes primàries. Verónica Pérez es va presentar davant de Ferraz, per encàrrec de Susana Díaz i es va atrevir a dir la memorable frase: « la única autoridad del PSOE ahora mismo soy yo». Bé, quina seria la proposta més lògica i democràtica per a la governabilitat a Espanya? Al meu parer, un govern de coalició del PSOE amb UP i amb un acord estratègic amb ERC. Per què és millor un govern de coalició? Normalment els opinadors es refereixen a les elits i els seus interessos a curt termini. El PSOE, que havia arribat als 11 milions de vots, ara n'ha aconseguit 7,5 i UP, quasi 4. El normal en una societat amb tradició democràtica és construir governs que representen el màxim de sensibilitats populars. En aquest cas governar en precari amb el suport de 7,5 milions és arriscat i demostra poca sensibilitat democràtica podent-ho fer amb un pacte amb UP, que representa 11,5 milions de ciutadans, més un altre milió d'ERC, és a dir, 12,5 milions, que podrien arribar a 13,6 amb PNB, JxCat i Bildu (PP, Cs i Vox arriben a 11,1 milions). És més fàcil governar amb 182 diputats -o 197- que amb 123. Per què la gent s'escandalitza quan es proposa que Pablo Iglesias sigui vicepresident? O que Joan Manuel Tresserras sigui ministre en un govern espanyol? Vull recordar que Lluís Companys va ser ministre de la Marina en el Govern de Manuel Azaña.
Cal fer un programa per a quatre anys. Cal fer, doncs, un programa econòmic d'esquerres que acabi amb les retallades i expandeixi l'estat del benestar per aproximar-lo a la mitjana europea. I en el cas català, la prioritat ha de ser forçosament treure els presos polítics de les presons i fer possible el retorn dels exiliats. No cal que ningú renunciï a res. D'aquesta forma es pot donar sortida als problemes de la gent i es pot aconseguir que a Catalunya tinguem quatre anys de serenitat, sortir de l'atordiment i reflexionar quins són els passos a fer els propers deu anys per assolir la república. Si el PSOE governa en solitari, que després no es queixi quan li tombin pressupostos i lleis importants. Es nota que no tenim qualitat en la nostra democràcia.
