La visita a l'exposició de l'obra fotogràfica de Valentí Fargnoli, que es presenta a les sales de la Casa de Cultura, ens permet fer un repàs de la història de les terres gironines. Es concreta a un temps molt proper a nosaltres, la primera meitat del segle vint; però que pot semblar molt llunyà, atesa la rapidesa amb què van canviant els costums, les tècniques de treball, com també les importants obres de restauració dels monuments i d'urbanitzacions, de ciutats, viles i pobles rurals.

Recordo haver vist el senyor Fargnoli muntat en la seva bicicleta, acompanyat sempre de la màquina de retratar, amb el corresponent trípode i el preceptiu drap negre amb el qual els antics fotògrafs es cobrien el cap i part del rostre per concentrar més la visió de l'objectiu. Amb aquell modest mitjà de comunicació, i el preciós bagatge constituït per les eines de treball, recorria la ciutat i els pobles de l'entorn per captar les panoràmiques, els paisatges, els monuments, els tipus humans, els sistemes de treball, el vestuari. El seu objectiu no es redueix pas només a la ciutat i els seus immediats entorns, sinó que captà també aspectes de pobles i platges de la costa, d'aquesta Costa Brava que ens la presenta abans que la revolució del pam quadrat i de l'enriquiment de qui no ha tingut o té la sensibilitat i el respecte per les belleses naturals, la mutilessin greument.

En l'obra de Valentí Fargnoli la nostra ciutat té una presència molt notable. Mirant les fotografies i comparant amb l'actualitat ens adonem dels grans canvis que la ciutat ha experimentat en aquest pocs anys, que en alguns aspectes semblaria que no són anys, sinó que han transcorregut molts segles.

Hi veiem l'aspecte que presentava la façana principal de la Catedral des que les obres s'havien paralitzat a les darreries del segle XVIII, a causa de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, i no es reprengueren fins el 1960, per deixar-la enllestida tal com havia estat projectada dos segles abans. L'interior de la seu amb el cor i l'orgue que foren retirats en part en temps de la guerra del trenta-sis, i definitivament el que s'havia conservat del cor, els anys setanta del segle vint.

Davant la façana lateral de la seu la figura de l'àliga amb els seus portants. En aquell temps era símbol de la ciutat, el qual només desfilava precedint la corporació municipal, en les seves sortides institucionals.

L'edifici de l'Estudi General i el temple del desamortitzat convent de dominics, convertits en caserna. El que fou i ara ha recuperat ser centre d'estudis superiors, la fotografia el captà amb la façana mutilada amb noves obertures, i tot el conjunt deteriorat pel pas del temps i la incúria i les agressions que l'havien afectat. La façana del temple dominicà apareix amb afegitons que el desnaturalitzaven. I entremig d'un i altre edifici unes construccions que han estat suprimides en ser restaurats aquests dos venerable monuments.

La plaça de Santa Llúcia ben diferent de com ara la podem contemplar, totalment reformada, la plaça i els monuments que s'hi situen. La plaça bellament urbanitzada. Suprimida la casa situada entre el palau de l'Abat i el temple de Sant Pere. Casa que tapava gairebé la meitat de la façana de l'església. El temple de Sant Nicolau es mostra molt diferent a com és ara. Presentava les agressions que l'havien transformat i la utilització que se n'havia fet després de la desamortització de l'any 1835. En la part superior hi apareix un dipòsit d'aigua, i davant la façana lateral s'hi veuen uns taulons de fusta que demostren la utilització industrial a la qual el desamortitzat temple havia estat sotmès durant llargs anys. Quan ja deixà de ser un taller per retornar al seu estat original, pels primers anys quaranta del segle vint, en uns dies d'intensa pluja, es desplomà l'absis. Sembla que l'accident fou degut a defectes dels fonaments i inconsistència del terreny a causa de la exagerada humitat. Refet de moment el desperfecte, uns anys més tard encara s'hi practicaren noves obres amb una eficaç cura i un respecte per recuperar el seu estat original. En una altra foto apareix una de les naus del sobreclaustre de l'antic monestir, dedicada a Museu, quan era més aviat un magatzem d'antiguitats. Un caràcter molt diferent al que ara presenta el veritable Museu, tant per les obres de recuperació realitzades, com per la presentació dels materials que s'hi exposen, com per l'activitat pedagògica que s'hi practica.

El palau dels Agullana i les escales de Sant Domènec es presenten en una perspectiva inversa a la que s'acostuma. Una visió ben diferent a la que es prodiga usualment, i que també té un marcat interès.

En un passeig per Girona no hi poden faltar diversos aspectes del pas del riu Onyar que separa la ciutat vella del barri del Mercadal i l'eixample. S'hi veu la Rambla, les cases que s'emmirallen en el riu. Els illots que sobresurten de les aigües, sovint molt escasses del riu en el seu pas per la ciutat. I tractant del riu no hi pot faltar el testimoni de les seves incursions pels carrers. Fotografies obtingudes des del campanar de la Catedral i des de les altures de Montjuic. Podem imaginar-nos el fotògraf, carregant la pesada màquina i el corresponent trípode enfilant-se al campanar per la poc còmoda escala de cargol. O pujant a Monjuic, quan en lloc de l'actual carretera asfaltada, només es disposava de caminets pedregosos.

La presència d'una petita barca en el Ter al seu pas pel barri de Pedret és el testimoni de les que hi circulaven fins i tot endinsant-se pe l'Onyar fins arribar al Pont de Pedra.

Grandiós aspecte d'un dels tallers de picapedrer que funcionaven a les Pedreres. Dels quals en sortiren els blocs destinats a edificis i monuments, tant de la mateixa ciutat com d'altres poblacions on eren molt apreciats.

L'estació del tren d'Olot, i un comboi d'aquesta línia circulant per un descampat de la població de Santa Eugènia, ara un barri ben urbanitzat integrat a Girona. Aquell trenet que tan bon servei oferia, malgrat les seves manifestes incomoditats. Tren que com el de Sant Feliu que foren suprimits inexorablement, quan el més convenient hauria estat modernitzar-los, en una bona comunicació entre les comarques de la Garrotxa i el Baix Empordà.

Una altra visió de Santa Eugènia quan era un poble, en la qual apareix la masia de Can Ninetes i al fons sobresurt el campanar del temple parroquial que fou enderrocat durant la guerra del trenta-sis.

La contemplació d'aquest magnífic elenc fotogràfic ens permet conèixer la Girona i el seu entorn comarcal com era en la primera meitat del segle passat, i notar les diferències que hi ha entre aquella realitat i la de l'actualitat.