Diguin el que diguin del jove Alberto Tarradas, el candidat de Vox a la demarcació de Girona, ho va ser la setmana passada al Congrés, no es pot dubtar que té valor. El veig, amb el seu vestit de nen crescut de col·legi car, en un dels vídeos que puja a les xarxes on reparteix flors a les dames al Sant Jordi de Girona, i un ha de reconèixer que, malgrat ser «un xaval» de 22 anys, té coratge.
Sempre em van cridar l'atenció els casos com Tarradas, aquests cadells de mascle alfa que se submergeixen en el perfil «empresari emprenedor», facin el que facin. Jo a aquesta edat perdia el temps als bars, em despertava a les cinc de la tarda, faltava a la feina i llegia tot el que podia. Tarradas encapçala un partit polític a Girona, no entra al Congrés però el seu partit obté més de 10.000 vots a la província. Tarradas és d'aquests joves que a la teva mare li agradaria que li presentessis.
Tarradas assegura que a Girona es viu un «clima prebèl·lic». Apareix en vídeos amb un pòster dels toros i una bandera d'Espanya al darrere. Assegura que l'amenacen i agredeixen als carrers de Girona, li diuen que li cremaran la casa. Titlla de colpista Torra. Diu que els nascuts a Girona som hereus d'Álvarez de Castro. Ell es fa dir «la resistència».
Molta gent, a Girona, mira Alberto Tarradas com un gripau d'un altre pou. La policia ha de fer un cordó policial al seu darrere perquè no l'agredeixin a les multituds (com a Sant Jordi). Per Setmana Santa es mostra hipercatòlic i comparteix un tuit d'un cartell on apareix una dona amb el vel (un hijab) sota la sigla: «Espanya presa per separatistes, islamistes i comunistes». El seu partit el manté sota un con del silenci, no concedeix entrevistes que no siguin amb preguntes pactades, si les concedeix
El conjunt recorda l'anomenat efecte papallona proposat per Edward Norton Lorenz. Lorenz diu que si en dos mons idèntics, en un d'ells hi ha una papallona aletejant i en l'altre no, a llarg termini aquests mons acabaran sent molt diferents. En un d'ells pot produir-se a gran distància un tornado i en l'altre no succeir en absolut. Vox, Tarradas entre ells, han generat aquest aleteig/variació en la política catalana, però d'un ésser molt menys agraciat: un voltor engreixat amb la carronya de la dreta més rància. Tot i que aquest tornado que van prometre, segons els últims comicis, encara no apareix, més enllà d'enfortir l'esquerra, i solament en el futur sabrem les veritables conseqüències d'aquesta vibració.
