06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona

GEOMETRIA VARIABLE

06.05.2019 | 06:00
GEOMETRIA VARIABLE

Ja ho deuen haver llegit o sentit. El passat 28-IV el 155 va perdre. La dreta va perdre i, amb una participació del 75,7 % (a Catalunya, 77,5%), va guanyar l'esquerra, una esquerra socialdemòcrata, de la qual cal esperar una certa incidència a Europa. Unides Podem (UP), malgrat remuntar els darrers dies de campanya amb la intervenció d'Iglesias als debats, fou víctima del vot útil i de les pròpies lluites internes. Ja coneixen els resultats: PSOE, 123 (el 2016, 85); PP, 66 (137); Cs, 57 (32); UP, 42 (71); Vox, 24 (0); ERC, 15 (9); JxCat, 7 (8); PNB, 6 (5); EH-Bildu, 4 (2); CC, 2 (1); Navarra Suma, 2 (0), Compromís, 1 (0); Partit Regionalista de Cantàbria, 1 (0).
El 28-IV, amb forquilles d'enquestes força encertades aquest cop, van perdre algunes visions d'Espanya. Per exemple, la de la confrontació crispada. (El partit Cs de Rivera, tot i pujar 25 escons a la resta d'Espanya, a Catalunya s'estancà en els seus 5, malgrat l'Arrimadas.) El seu increment va tenir lloc a l'Espanya despoblada. A Castella-Lleó esgarrapà 2 escons rere els 10 (2 més) del PSOE; també els esgarrapà a Castella-la Mancha, a Terol i Osca, un a Càceres, un a la Rioja... El 28-IV va perdre l'Espanya del sostenella y no enmendalla. La de la tríade de Colón. La de la uniformitat. La de convertir la política en simple administració de justícia. (Sánchez sap que s'està fent un judici sense les garanties necessàries segons els observadors internacionals). Casado pagà els seus errors, però també els d'Aznar i de Rajoy. Aznar, el 25-IV, va tenir un primer tast de les seves errades amb la sentència del TC sobre el recurs que, el 2009, havia fet el PP de la Llei d'Educació de Catalunya. Al «Butlletí» 111 (27-VII-2009) de la FAES considerava la Llei un «atac frontal a la Constitució» i un «despropòsit educatiu nacionalista». Doncs el TC li esmenà la plana i assumí la filosofia que amara el model educatiu català (la immersió lingüística).
Un dels primers deures de Sánchez serà el d'establir un diàleg amb Catalunya. Té quatre electes en una ignominiosa presó preventiva. Les tensions dels darrers temps no sols no han debilitat el vot independentista, sinó que l'han reforçat (39,4% de vots, màxim històric). L'hegemonia, certament, ha passat a ERC, però JxCat gairebé s'ha mantingut. Els resultats, a Catalunya, ja els saben: ERC, 15 escons (el 2016, 9); PSC-PSOE, 12 (7); En Comú Podem, 7 (12); JxCat, 7 (8); Cs, 5 (5); PP, 1 (6); i Vox, 1 (0). PP, que no ha tret cap escó al País Basc, a Catalunya ha resultat residual i irrellevant, raó de més perquè la política amb Catalunya faci un gir de 180 graus.
Altrament, és interessant estudiar d'on li arriba l'increment a ERC. A Barcelona, per exemple, del 13,4% de vot el 2016, ha passat al 23%; a l'Hospitalet, del 8,3% al 13,6%; a Sabadell, del 15,8% al 21,66%; a Mataró, del 16,2% al 22%. Aquestes diferències no han resultat tan grans entre nosaltres: a Girona, del 25,5% ha passat al 26,2%; a Olot, del 30,3% al 32,7%; a Figueres, del 36,5% al 37,6%... No es pot concloure precipitadament que sols s'ha incrementat a l'entorn de Barcelona; a Lleida, ha crescut del 18,2% al 26,4%; a Tarragona, del 14,6%, al 20,4%. Del Senat, llevat que ERC ha pujat un senador, PNB n'ha pujat 4 i JxCat ha mantingut els 2 que tenia, no cal parlar-ne gaire: el PSOE ha tret 121 escons, que sumats als 18 que li toquen per designació passa de la majoria de 134.
A l'hora dels pactes de govern, l'endemà de les eleccions, vaig dir aquí mateix que veia difícil un pacte PSOE-Cs (180 escons sobre els necessaris 176 per a la majoria), pel fet que uns i altres s'havien ­menystingut (des del Banc Santander s'afanyaren a deixar anar que era el preferible). Després que a la nit electoral els militants cridessin «¡Con Rivera, no!» i «No es no», em sembla que està del tot rebutjat. Sánchez preferia una entesa PSOE, PNB i Podemos (22% de ciutadans favorables segons GAD 3, però no sumaven). Per això vaig escriure: «Si Sánchez vol fer un govern d'esquerres per canviar Espanya i retornar al diàleg territorial faria bé de pactar amb Podemos i ERC (180 escons). Per a la futura legislatura, agradi o no, caldrà comptar amb Catalunya. I responsabilitzar ERC en el govern seria un primer pas per destesar i relaxar les relacions». Encara hi ha més pactes possibles que sumin: el tercer, PSOE + Podemos + PNB + Bildu + Compromís (176 escons justos); el quart, PSOE + Podemos + PNB + CC + PRC + NA + Compromís = 177 escons. Aquestes darreres opcions serien interessants, vist que Ximo Puig ha guanyat les autonòmiques a València, els resultats de les quals foren aquests: PSOE, 27 (el 2016, 23); PP, 19 (31); Cs, 18 (13); Compromís, 12 (19); Vox, 10 (0); UP, 8 (13). Podrà reeditar el pacte del Botànic amb Compromís i UP, amb més hegemonia socialista.
Però aquest articulista dubta molt que Sánchez es vulgui entendre amb ERC, HB-Bildu i fins i tot amb el PNB. Per això, pensa que Sánchez esperarà a veure els resultats de les properes municipals i europees i intentarà governar sol, amb pactes amb qui li convingui a cada circumstància, emprant allò que se'n diu «geometria variable». Si Catalunya sap jugar la seva carta, li pot anar bé un temps, per millorar la fiscalitat i les inversions. Un temps que caldrà aprofitar bé, apressant el reinici del diàleg (segons Ávalos, recomençarà on es va deixar, això és, en la criticada trobada de Pedralbes, on es demanà un mediador per al conflicte Espanya-Catalunya) i els pactes econòmics per sortir de l'escanyament financer a què hem estat condemnats aquests darrers temps. I dic que els nostres polítics hauran d'apressar les coses perquè els catalans tenim damunt nostre l'espasa de Dàmocles del judici. I, segons quina sentència maneflegin els jutges, a la tardor, hi haurà noves eleccions autonòmiques. Profecia gratis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook