Passada la digestió dels resultats electorals (i en vigílies d'una nova campanya, per comicis municipals, autonòmics i europeus), es pot afirmar que l'horitzó immediat per al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, es presenta clar i lluminós.

Així, tot i els escarafalls de Pablo Iglesias, líder de Podem, que amenaça de bloquejar la investidura de Sánchez si no s'avé a un govern de coalició, el mandatari del PSOE ha entès que podrà formar un govern monocolor amb pactes variables i el màxim que oferirà a Iglesias és un programa comú. A més, sempre pot brandar «l'amenaça» d'acord amb els centristes de Ciutadans, tot i que les bases socialistes reclamessin a Sánchez el contrari, durant la nit electoral.

Però, malgrat que l'esmentada suma és l'única que dona majoria absoluta amb només dos partits (i tot i que és la preferida per l'elit econòmica, els inversors i part de la premsa de Madrid), ni Sánchez ni Albert Rivera, el mandatari centrista, tenen incentius per tirar-la endavant. En el primer cas, perquè el president sap que gran part del seu creixement electoral es deu a vot de Podem (i de l'abstenció), que podria abandonar-lo si es dretanitza; en el segon, perquè Rivera té l'oportunitat de liderar el centredreta, davant el dessagnament electoral i la desorientació del líder del PP, Pablo Casado (que ara emet cants centristes, després de no fer fàstics a un govern amb Vox, fa una setmana).

Amb aquest panorama, l'únic que pot enterbolir el mandat de Sánchez és que la desacceleració econòmica (es creix ara al 2%, enfront del 4% al qual es va arribar a la fi de 2015) es converteixi en recessió. Però no hi ha signes d'això a curt termini.