El full de ruta 2019-2020, avalat diumenge passat per poc més d'un miler de socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), és un despropòsit.
Amb una escassa assistència (es calculen en més de 40.000 els socis amb dret a vot) l'entitat s'erigeix en l'avantguarda del «poble català» exigint la unitat dels partits polítics independentistes entorn a la via unilateral.
En efecte, el pamflet és un compendi d'elucubracions sobre possibles alternatives per aconseguir «l'objectiu fonamental de l'alliberament nacional».
En aquesta línia s'enumeren tres escenaris per assolir la independència: 1) referèndum pactat amb l'Estat espanyol de resultes d'una negociació bilateral; 2) referèndum pactat amb l'Estat espanyol, forçat per algun organisme unilateral i 3) la via unilateral.
Es descarten els dos primers per donar prioritat a la via unilateral perquè «hem d'actuar entenent que ens trobem en aquest escenari» i «cal idealment alinear els següents actors clau: el Govern, el Parlament, la resta d'institucions i la ciutadania mobilitzada». És una fantasiosa emulació d'una alineació planetària?
A partir d'aquesta realitat virtual, «caldrà revalidar la declaració d'independència al Parlament i publicar-la al DOGC, fer una proclamació solemne de la República Catalana davant del món, tot abaixant la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i del Parlament, demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya i constituir-se en Estat». Tot seguit «caldrà publicar els decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos polítics i organitzar el retorn dels exiliats». Quina fabulació més barroera!
El document també recull «un altre escenari» si, passades les eleccions municipals i finalitzat el judici als líders independentistes, el president Torra dissol el Parlament i convoca eleccions.
En aquest cas, si «els partits o coalicions electorals indubtablement independentistes assolissin més de la meitat dels vots del Parlament de Catalunya, es podria culminar per la via unilateral el procés iniciat l'1 d'octubre de 2017». Amb el 50% de la gent en contra?
Totes aquestes iniciatives, segons les llumeneres de l'ANC, comporten una estratègia d'organització del territori que «s'haurà d'assentar en la defensa civil no-violenta, la qual haurà de ser exercida per la població i les seves institucions, sobre la base d'una preparació prèvia, de la planificació i de la formació». És el quid de la qüestió.
Serà necessària una força de xoc per enfrontar-se a les forces d'ordre públic i l'exèrcit? L'apel·lació a la no-violència és una coartada per actuacions insurreccionals?
Són interrogants sense resposta en una ruta suïcida.
