Amb un barbarisme i un neologisme en tenim prou per definir la situació actual, encara que provisional. És la grandesa d'algunes paraules que, per si mateixes, transmeten tot el significat possible i colpeixen de tal forma que no deixen indiferent.

Aquí a Catalunya el sorpasso d'ERC a JxCat, anticipat feia un temps a les enquestes, descriu la pugna en el lideratge de l'independentisme. Allò que abans era complicitat i unió en la lluita pel sobiranisme, ara és Junqueras versus Puigdemont. Les properes urnes segurament decantaran el lideratge.

Un sorpasso anhelat i no assolit al PP ha estat el de Ciutadans, que, si bé ha aconseguit apropar-se a la formació blava amb una diferència de només 9 escons, s'ha quedat allunyat d'un dels objectius que tant va proclamar el seu líder durant la campanya. Ja s'ha vist que l'afany desmesurat de poder de Rivera el porta a desdibuixar la realitat sota el prisma del seu ego. És probable que els comicis del 26-M li acabin de mostrar la realitat tal com és.

La sororitat sona diferent, no és enfrontament com tampoc rivalitat de personalismes sovint entre mascles. Al contrari, remet a l'amistat, a la complicitat entre dones diferents que es proposen treballar, crear i convèncer, amb el feminisme per bandera. La sororitat no admet la ideologia patriarcal que argumenta l'enemistat natural entre les dones, entenent com a món patriarcal el domini del masculí, dels homes i de les institucions que reprodueixen aquest ordre. Per tant, el concepte de sororitat té a veure amb el reconeixement de les dones, des de la conciliació, el conveni i la mediació, que en percebre les seves problemàtiques com una experiència comuna compartida, aconsegueixen apartar les seves diferències per treballar pel canvi social i construir un món diferent, més just i millor. Queda clar per quina paraula opto i practico.