Estar col·locat, en l'antiguitat, significava tenir feina. Una col·locació era una feina, preferentment una feina fixa. El significat va anar després desplaçant-se per sota del significant fins al punt que «col·locar-se», avui, significa assolir estats alterats de consciència a força de la ingestió de psicotròpics. No sabem quanta gent «col·locada» hi ha al món. Resulta molt difícil distingir al metro o a l'autobús els «col·locats» dels «descol·locats», i són aquests últims, paradoxalment, els representants de la normalitat. La veritat és que un percentatge molt alt de conductors als quals se'ls fa el control antidrogues dona positiu. I que moltíssims bitllets de 20 o 50 euros tenen restes de cocaïna.

Ara ens acabem d'assabentar que les anguiles del Tàmesi estan hiperactives a causa del consum d'alcaloides provinents de l'orina dels habitants de Londres. Fan falta molts litres d'orina contaminada per provocar aquest efecte, sobretot si pensem que ha passat prèviament pel filtre dels ronyons. Tot això era per dir que el que és rar, gairebé, és ensopegar amb gent «descol·locada». Qui no es «col·loca» amb substàncies il·legals, es «col·loca» amb fàrmacs. O amb alcohol. Vivim en societats amb taxes altíssimes d'atur en què tothom, però, està col·locat. Potser la gent es «col·loca» perquè no troba col·locació.

Cada vegada, en fi, que un londinenc estira la cadena, arriben al Tàmesi uns quants mil·ligrams de cocaïna, d'alcohol o de benzodiazepines diluïdes en l'evacuació. La batalla entre els estimulants i els ansiolítics, a jutjar per l'estat de les anguiles, l'estan guanyant els estimulants. Potser per aquest motiu les nostres ciutats siguin tan elèctriques. El seu company a l'oficina acaba d'aixecar-se de la taula per anar al lavabo, no sabem si a fi de ficar-se una ratlla pels nassos amb un bitllet de 20 euros o per ficar-l'hi a una anguila amb una descàrrega de la bufeta. Al seu company l'han ascendit perquè es «col·loca» i fa tot sol el treball de quatre. Vostè està a punt de perdre la col·locació per romandre sobri.

Tot està cap per avall.