En la cultura japonesa, tan refinada, sempre s'ha cregut que la cuina forma part de les Belles Arts, com ho pot ser el dibuix, la pintura o la cerimònia del te. A Europa, la primera vegada que es parla de la cuina com un art és en textos catalans dels s. XIV i XV ( Llibre de Sent Soví i Mestre Robert, autor del Llibre del coc).

Així doncs, Catalunya té molt a dir en aquest camp, ja que ha donat figures d'abast mundial en el food art com Antoni Miralda o Lluís Vilà, i un espai específic per a aquest tipus de manifestacions, l'Eat art de Banyoles de la Fundació Lluís Coromina.

De fet, es pot fer perfectament una història visual del menjar, ja a partir de textos romans. Com el Satiricó, de Petroni, que descriu fil per randa l'agençament dels menjars a taula. També a l'Edat Mitjana el convit és concebut com un autèntic espectacle en què intervenen tots el sentits. Les presentacions, que poden ser espectaculars, amb forma de pons amb el plomatge real, traient foc pel bec o bé aigua olorosa com podem veure al Tirant lo Blanc. També hi intervenia la música, la dansa i la coreografia, que veiem en els convits donats per reis catalans, per exemple a l'Alfajeria de Saragossa.

Arribem al Renaixement i el Barroc, moment de grans i truculentes presentacions, semblants a les medievals, amb aspectes de gran espectacle, com en els convits dels Borja. Passem al Barroc, per la Tafelmusik especial per als convits, o les composicions per a la taula del rei a Versailles, etc., fins a arribar al gran esclat del segle XIX, amb els grans artistes de l'art visual de la cuina i la presentació dels amenjars, com Urbain Dubois i altres, un art que es desenvolupa de manera fenomenal a França i a Rússia. Bufets fastuosos, decoració escultòrica en greix o gel i altres tipus de presentacions i decoracions que només eren accessibles als poderosos.

Finalment, als nostres dies, la cuina d'avantguarda n'ha pres el relleu, i un del seus aspectes més destacats és, justament, la presentació dels plats i la renovació dels estris per servir-los, amb la participació de grans artistes plàstics i dissenyadors. En qualsevol restaurant d'autor podem veure el desplegament de tauletes de pissarra -sovint incòmodes, però-, culleres especials, astoradores superfícies -que no sabem si arriben a ser plats- per servir el menjar i tota mena d'artefactes més o menys extravagants, que farien l'enveja dels convits de Petroni.