Entre avui i la República del 1930

De la primera els parlaré de l'entrevista que va fer Chaves Nogales a Macià desprès de guanyar les eleccions del 31. A l'entrevista, Macià parla dels fets de Prats de Molló, la temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per independitzar Catalunya planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. Sobre això Macià diu que ho tenien tot planificat, que havien d'entrar a Catalunya per dos punts, ocupar dues ciutats i desarmar els guàrdies civils, els catalans es revoltarien i Catalunya seria alliberada i aleshores ajudarien a alliberar Espanya. Diu també que la seva organització era perfecta. I abans d'això ja havia dit amb igual tranquil·litat que de no haver guanyat les eleccions, ell hauria provocat una revolució a Catalunya i el poble reunit a la plaça de Sant Jaume hauria superat la repressió de la dictadura i fet la revolució.

De la segona els parlaré del dietari de Gaziel, Apuntes de una noche inolvidable para los catalanes del mañana. Tracta dels fets del 6 d'octubre quan Companys declarà l'Estat Català de la República Federal Espanyola (segons Wiquipèdia, un moviment insurreccional del Govern de Catalunya instigat per Estat Català contra la involució conservadora del règim republicà). Durà poques hores, ja que fou sufocat pel general Batet. Gaziel, aleshores director de La Vanguardia, feia temps que avisava que una insurrecció no era la solució però, un cop proclamada i declarada la guerra, es pregunta per la direcció del moviment. Tot el vespre-nit la ràdio diu que ho tenen guanyat i es donen consignes perquè la gent s'aixequi en armes i perquè els que viuen a prop de Barcelona es desplacin a la capital, i Gaziel es pregunta (amb sentit comú) on han d'anar a buscar les armes i on han d'anar els que vinguin a la nit si no els donen cap referència concreta, etc. I explica com el neguit el va embargant. I a la matinada, quan Gaziel, després de dormir una estona, diu sentir-se desesperat per la falta de notícies (només donen música «patriòtica»), parla Companys dient que capitula. La rebel·lió havia acabat 10 hores després de començar i es pregunta si per això s'havia declarat la guerra. Per què, es pregunta Gaziel, la Generalitat després de tenir tot el temps per pensar i preparar-ho, amb tota llibertat de moviments i sense que ningú l'obligués..., havia acabat donant als enemics de Catalunya l'enorme plaer de veure-la reduïda a la impotència en un obrir i tancar d'ulls...? I diu que sol a casa li van caure unes llàgrimes.

Els sona tot això? Ara ens deien que ho tenien tot planificat, que ho teníem a tocar, que tot el món ens escoltava, etc. I tot era una col·lecció de mentides abocada al fracàs que ens va portar a perdre durant un temps l'autonomia, al judici que avui processa els dirigents catalans (com en els casos precedents) i a la situació de paràlisis sense precedents de les institucions catalanes. I a mi, com a Gaziel, em dol i em fa plorar la irresponsabilitat dels dirigents-promotors d'aquest desastre.

I avancem uns anys. Les declaracions d'en Bricall parlen de Tarradellas i diu, entre altres coses, que quan Tarradellas va ser nomenat President de la Generalitat a l'exili (el de veritat) li van preguntar què faria i va dir que moltes coses, però per sobre de tot no faré el ridícul. I repeteix la coneguda resposta de Tarradellas quan li parlaven de «fer Catalunya»: Catalunya ja existeix, no cal fer-la, el que cal és governar-la.

I arribem a les declaracions de Roger Torrent. Després de tot el que s'ha esdevingut des de la tardor del 2017, sembla que Torrent vol tornar a la realitat, deixar la unilateralitat i els somnis i governar Catalunya, preocupar-se de les escoles, hospitals, etc. Ja seria hora que s'adonessin dels seus errors i de com ens han deixat Catalunya. Perquè ho van fer, com deia Gaziel, partint d'una situació d'estabilitat amb una Generalitat consolidada, tenint tot el temps del món per pensar-s'ho i prendre les decisions correctes. Torrent diu que volen governar Catalunya, però no reconeix cap error, tot és culpa dels altres i si s'ha de trobar una solució, ells estan disposats sempre que es faci un referèndum, el que suposa que els altres, els socialistes (a qui sempre es busca quan ens han ficat en problemes) siguin valents. Diuen i repeteixen que això té el suport del 80% dels catalans perquè fa temps hi va haver una enquesta que ho va dir. Jo, en canvi, penso que si volen tornar a la realitat, han de fer autocrítica i buscar solucions factibles. Proposo que pensin més aviat en les enquestes que diuen que el que volen una majoria qualificada dels catalans és més autonomia, millor finançament i competències exclusives en llengua i cultura (jo diria més federalisme), una cosa en la que podria haver-hi un ampli consens, tant a la societat catalana com a l'espanyola, com semblen certificar els resultats electorals. I ara ens trobem amb una nova contradicció d'ERC en posar problemes a un federalista conegut com Iceta per ser President del Senat, demostració de què ERC és federalista de boca, diu que ho és per Europa i no per Espanya, una contradicció òbvia.

I per acabar, com diria Forges, no s'oblidin de la desigualtat, que és la mare de molts problemes i de l'augment del populisme també a casa nostra.