11 de maig de 2019
11.05.2019
Diari de Girona

Les expectatives dels hipermotivats

11.05.2019 | 01:10
Les expectatives dels hipermotivats

Un mal hàbit propi de la nostra contemporaneïtat, i que les xarxes socials ens han ajudat a visibilitzar molt durant l'última dècada, si és que no en són també part responsable, és l'afició que tenim per generar expectatives i alimentar-les. El fet d'accedir a una tribuna pública on tothom té dret a dir la seva, encara que sigui una autèntica bajanada, per un costat està molt bé perquè podem conèixer gent nova, compartir i debatre opinions, assabentar-nos de fets que, segurament, no haguéssim imaginat mai i, potser el més important, insultar a tot aquell que no gosi pensar com nosaltres, cosa que està molt bé perquè ens posa en safata d'or una via per desfogar-nos de l'acumulació d'estrès i altres misèries personals. Qui no hagi caigut mai, caràcter amunt, caràcter avall, víctima de l'embriaguesa evasiva d'aquestes aparents i suposades utilitats tecnosocials, que ho digui amb un gif de desacord. O que em bloquegi directament i sense passar per caixa. Per altra banda, però, depèn de com, si no tenim en compte aquest punt d'artificialitat, si no salvaguardem la seva falsedat inherent i primària, oculta, majoritàriament, rere pseudònims eroticofestius o noms falsos –alguns més ben trobats que d'altres, cert–, correm el risc de ser engolits per aquella clàssica sentència materialitzada en fantasmagòric aiguafort goyesc que diu que el somni de la raó produeix monstres.

Arribats a aquest segon i més estès pla de la realitat social que ens arrossega i ens influeix, l'expectativa ha esdevingut aquest gran monstre a combatre. Parlem i discutim tant les coses, i encara més aquelles que tenen poc o gens d'interès que, moltes vegades, la majoria sense adonar-nos, l'únic que fem és atribuir-ne una rellevància desmesurada, hiperbòlica, botir-les amb arguments cridaners però molt superflus que les converteixen en involuntàries ofrenes al déu del hype. És realment en aquest calaix de sastre on es confonen realitat i ficció, on preval la subjectivitat emocional, l' influencer pseudoexpert i el meme absurd per damunt de l'objectivitat, la ponderació i la informació contrastada, on hem de trobar la veritat del món que ens envolta? Doncs anem llestos perquè al final, l'hòstia que ens cau a sobre quan la trobem, generalment despullada i lliure d'artificis, és de traca.

Deien els positivistes lògics de principis del segle XX que la base del coneixement vertader era la comprovació científica i el correcte ús de la lògica, ítems substituïts pel rumor i l'emoció desfermada dels positivistes hipermotivats d'avui. L'exemple més recent ens l'han posat aquesta setmana tots aquells futbolers que ja es veien celebrant, exultants, la nova Champions del seu equip a la ciutat de l'etern rival. I que dur ha estat el bany... de realitat. Si generar expectatives i engreixar-les ja és mala cosa, encara ho és més empassar-se-les sense valorar totes les possibles conseqüències. Al carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook