Demolidor informe de l'administració concursal sobre el Parc Científic de Girona: «El patronat va generar la insolvència faltant al deure de qualificada diligència que li era exigible». La conducta dels membres del patronat va suposar «la inobservança d'aquella cura i diligència que els era objectivament exigible (€) Una conducta greument negligent». Afegeix: «Les decisions d'endeutament adoptades pel patronat de la fundació entre els anys 2005 i 2009 (€) van generar una suma de deute que va conduir a la situació d'insolvència de la fundació».

En definitiva, la interpretació de l'informe final sobre el Parc Científic de la UdG és que la seva gestió, que va acabar en fallida, va estar en mans d'uns irresponsables que no van tenir cap mirament en l'administració dels recursos públics. Eren els anys de bonança, quan molts creien que els diners sortien de sota les pedres. Malgrat aquest demolidor informe, que com a mínim hauria d'inhabilitar moralment tots els seus responsables per a l'ocupació futura de càrrecs públics (uns més que d'altres, per descomptat), el govern de la Universitat de Girona ha escrit en un tuit que «valorem molt positivament la valoració de l'informe sobre la gestió del Parc Científic». Ni disculpes, ni contrició, ni avergonyiment. Cofoisme a la gironina. Només perquè és difícil actuar penalment contra els seus gestors. La fallida del Parc Científic és conseqüència d'una manera de fer que ha predominat en el sector públic durant molts anys i que, si parcialment s'ha frenat, no ha sigut per convicció, sinó perquè la mamella dels diners públics ja no raja tant. Així es va actuar en molts llocs, cert, però aquí també.