El Girona,
trampolí fallit
Josep M. Alcoberro Pericay pals
El malaurat descens del Girona FC ajuda a entendre els motius de la compra del club pels seus actuals gestors. Vinculats històricament al Barça de l'etapa Laporta, sembla evident que buscaven un club català que adoptés l'estil de joc de toc i possessió i que això els ajudés a recuperar algun dia les regnes del Barcelona, el paradís perdut. Eusebio havia de ser la pedra angular d'aquest model i això explica l'entossudiment a no destituir-lo quan ja era notori l'enfonsament de l'equip. El resultat de tanta arrogància i prepotència ha estat nefast, Eusebio no tornarà a entrenar cap equip de la Primera Divisió espanyola, i els qui manen al Girona tenen avui més difícil l'objectiu de presidir el Barça que no fa un any, a banda de provocar el desencís majúscul de l'afició. Si el Girona era bàsicament un trampolí, el més honest ara seria plegar i buscar un comprador que dirigeixi el club com a prioritat. Un últim apunt, vista la gestió que els uns han fet amb el Reus, expulsat tres anys del futbol professional, i els altres amb el Girona, descendit a Segona el primer any sense Machín, cal reconèixer que va ser una enorme sort per al Barça que ni els uns ni els altres continuessin al capdavant de l'entitat blaugrana després de les eleccions de 2010.
Sobre el «cas» Puigdemont
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
Aquests darrers dies hem viscut una altra de les actuacions que ens fan avergonyir quan diem que som espanyols als països del nostre entorn. Tots coneixem el tema: la JEC (Junta Electoral Central) analitza una denúncia de Ciutadans i del PP -hi ha qui diu que va ésser la mateixa JEC qui els la va suggerir- i decideix que el president Puigdemont i dos exconsellers més no es poden presentar a les eleccions europees. Primera i gran irregularitat: a part de no saber interpretar correctament els textos legals, la JEC va prendre la seva decisió amb el vot contrari del seuspresident, vice-president i dos vocals€ una autèntica barbaritat que s'explica si ens llegim els «curricula» d'alguns dels seus integrants i que, només de llegir-los entenem, ja, que són una autèntica amenaça pels fonaments de qualsevol democràcia€ no pas, només, de la nostra. En definitiva, cal que organismes com la JEC es composin de persones de reconegut prestigi profesional (si tenen coneixements jurídics, millor) i d'autèntica independència dels partits polítics, si no volem fer el ridícul una vegada més€ i ja en van massa.
L'altra irregularitat -i aquesta imperdonable- és l'actuació de partits com Ciutadans o el PP: que presentin les seves denúncies, portats per la seva enveja i el seu mal perdre davant la resta de partits€ passa! Però que, una vegada els diferents tribunals hagin fallat sobre el cas, segueixin amb les seves ridícules actaucions, ara davant el Constitucional, només es pot explicar per les seves endèmiques manies, intoleràncies, odi a tot allò que sigui diferent dels seus patrons d'espanyols de tall franquista, falta de diàleg (probablement no saben ni què vol dir diàleg, com els ho feia veure, l'altre dia, el president Torra amb motiu del tan esperat com desitjat comiat de la tal Arrimadas).
Per tot això, crec que en Puigdemont no només ha rebut -de forma ben merescuda- una publicitat gratuïta per a la seva campanya, sinó, sobretot -i això és el més important- un aval democràtic a la seva presentació a les eleccions europees del proper 26 de maig.
El candidat d'UPM a Torroella de Montgrí és Jordi Colomí, i no Joan Colomí, com publicàvem ahir a la pàgina 14; també s'hi deia que el grup habitual de Jordi Cordon era JxCat, i en realitat era CiU i PDeCAT.
