15 de maig de 2019
15.05.2019

Ja és aquí, la minyona

15.05.2019 | 00:50

L'organització del premi Pulitzer va tancar ahir a quarts de dues la convocatòria d'enguany quan els membres del jurat van decidir, per unanimitat i aclamació, concedir-lo a Xevi Xirgo pel seu incisiu reportatge a Twitter sobre el retorn de Jami Matamala a Catalunya. Uns tuits amb textos i fotografies d'una qualitat comparable a la dignitat de l'autor i d'un interès no gaire diferent al del diari que dirigeix.

És el resum de Catalunya que el director d'un diari mantingut per una administració sectària i fraudulenta, que reclama un Estat i és incapaç de comportar-se ni tan sols com una província mig eficient, acabi perdent qualsevol sentit del ridícul convertint el fet intranscendent que l'amic d'un pròfug prengui un avió cap a Barcelona en la metàfora de la república catalana, alguna cosa així com si Pere Portabella, en lloc d'organitzar i filmar el retorn del president Tarradellas com a símbol de la recuperació de l'autogovern i les llibertats, hagués organitzat el retorn de la minyona que els Tarradellas tingueren a Saint-Martin-le-Beau i n'hagués fet unes estampetes.

Jami Matamala és un senador espanyol que torna a Espanya per incorporar-se a la institucionalitat espanyola. Jami Matamala és l'amic d'un covard i un mentider que va condemnar el seu govern a la presó, ordenant-los que el dilluns següent a la declaració d'independència anessin a treballar, quan ell es va fugar com una rata per fer la seva èpica de fireta mentre uns altres assumien les conseqüències dels seus actes pagant el preu que també a ell li pertocava. Jami Matamala és l'expressió més baixa d'aquesta política indecent que es dedica a pagar favors personals amb càrrecs públics, perquè si va anar a les llistes de Junts per Catalunya pel Senat no va ser per cap condició política sinó com a compensació pels serveis prestats al seu amic escapat.

Puigdemont continua pagant amb moneda espanyola les seves exaltacions patriòtiques, continua vivint d'Espanya, per a Espanya, i sense poder tornar a Espanya, perquè el que per a ell és Catalunya, per al món sencer és Espanya, encara que només sigui perquè quan ell n'era el president no va tenir l'honor ni la valentia de defensar la suposada i incipient república, que només va durar unes hores.

Per la seva banda Xirgo, que tant es queixa quan li escrivim que és la domèstica de Puigdemont, ho confirma cada dia amb el seu diari de pam i pipa i les seves grotesques aparicions a les xarxes socials, convertint el periodisme en un pal de fregar i la literatura en la galleda on se suca. De fons, el seu patrocinador ha dit que no té cap interès a tornar-se a presentar per ser president de la Generalitat, i que si no va ser investit president després de les eleccions del 21-D de 2017 va ser per culpa de l'Estat, quan en aquell moment, perquè li interessava a la seva propaganda, va culpar-ne Esquerra Republicana.

Semblava que el món s'acabava si ell no era president, però ara resulta que surt el sol perquè l'amic Jami serà senador d'Espanya. Diem que som una nació però hi ha tribus que no fan aquest paper d'estrassa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit