Qui no té feina el gat pentina. Quim Torra n'hauria de tenir molta, però prefereix pentinar gats. És tan evident que també se n'han adonat els del Polònia de TV3. En una de les sàtires de dijous apareixia un bomber esbotzant la porta de la sala de reunions del Govern perquè «fa tant de temps que no sabem res del Govern que pensàvem que els havia passat alguna cosa». Aquesta setmana, Quim Torra, a banda de mostrar el seu to més autoritari amb un «hem acabat amb Iceta», va decidir emular els governadors civils franquistes per entretenir-se en les seves estones lliures, que són totes les hores del dia.

Sí, en els anys finals del franquisme, els governadors civils, i altres autoritats, es dedicaven a complimentar els turistes que arribaven a casa nostra. Diria que la idea va ser de Fraga Iribarne, però no n'estic segur. Per intentar refer el país dels anys d'autarquia econòmica, el turisme es va convertir en una font extraordinària de divises i, per què no, de tímida obertura al món. He recuperat un parell de cròniques d'aquelles benvingudes als estiuejants. Són joies periodístiques de l'època. Una de l'any 1967 sobre l'arribada de la turista 11 milions a Espanya que van fer coincidir amb el «Dia del Turista». Aquesta turista va aterrar, casualment, a l'aeroport de Girona, inaugurat quatre mesos abans. Era una noia anglesa de 18 anys, d'ulls blaus, segons la crònica. Amb un posat de circumstàncies, no va tenir altre remei que fotografiar-se amb les autoritats franquistes mentre recollia un ram de flors abans de ser traslladada a l'Ajuntament per ser rebuda per l'alcalde i més autoritats. Una altra, la passatgera mig milió de l'any 1969 a l'aeroport de Girona. També era anglesa, de 21 anys, i venia acompanyada del seu marit. Va ser complimentada pel governador civil, l'alcalde de Girona, el delegat d'Información y Turismo, el president de la Diputació, el de la Cambra de Comerç, alcaldes de la zona i tot un reguitzell d'autoritats.

Aquestes fastuoses recepcions m'han vingut a la memòria quan he vist que tot un president de la Generalitat es va desplaçar dimarts a Girona per rebre, amb tots els honors, i acompanyat de les principals autoritats locals, un passatger acabat d'arribar a l'aeroport. En aquest cas, més que un turista, es tractava d'un veí de Girona que un bon dia va decidir traslladar-se lliurement al Regne de Bèlgica (una democràcia imperfecta, que ocupa el lloc 31è del rànquing de The Economist) per tornar, també lliurement, al Regne d'Espanya (una democràcia plena, que ocupa el lloc 19è del món, segons el mateix rànquing) per poder prendre possessió del càrrec de senador del Regne d'Espanya. I, per pentinar gats, anar a festes majors (ahir, l'agenda del president contemplava una exposició de cireres i un partit de rugbi d'un equip de Perpinyà) i rebre un passatger que ha aterrat a l'aeroport, percebeix un salari anual de 150.000 euros i una posterior pensió vitalícia de 90.000 euros l'any. Madrid ens roba.