Decepció majúscula pel descens del Girona FC. Es tanca, de moment, un cicle extraordinari, probablement el millor de la història del club, que ha durat gairebé quinze anys. Durant aquest període de temps, el Girona ha disputat dues promocions d'ascens de Tercera a Segona B, una de Segona B a Segona A, tres a Primera i un ascens a la màxima categoria del futbol espanyol. Va ascendir, després de 50 anys, a Segona A i va passar de les misèries de la Tercera Divisió a la màxima glòria de la Primera. Llàstima que, després d'una primera temporada fantàstica, el projecte esportiu s'hagi desfet com un terròs de sucre només uns mesos després. Els aficionats encara no s'ho acaben de creure. I els responsables del club, incomprensiblement, tampoc.

A causa de l'hermetisme que presideix la gestió de l'entitat, en mans de dues propietats allunyades de Girona, serà difícil poder conèixer amb certa precisió la falta de reacció per intentar esmenar la caiguda lliure de l'equip durant gairebé tota la segona volta, excepció feta de la ratxa de tres victòries i un empat en cinc jornades consecutives, entre la 24 i la 28. Tampoc sabrem les causes de la deficient planificació: un sol fitxatge, Doumbia, el rendiment del qual es comenta per si sol. O que tampoc es reaccionés en el mercat d'hivern davant la plaga de lesions, principalment en els laterals, i quan ja es veia que el rendiment de l'equip distava molt de ser el de la temporada anterior. Costa d'entendre que, després de la dinàmica adquirida el primer any i de l'extraordinària resposta dels aficionats, s'hagi deixat caure l'equip d'aquesta manera. És més difícil pujar que mantenir-se.

Com que, per moltes voltes que hi donem, el descens, certificat anit a Vitòria, ja és irremeiable, ara costa refer-se. I no només anímicament. Seria convenient que la propietat expliqués quines són les seves intencions, com es planificarà la pròxima temporada, quin rumb se li donarà a l'equip, etcètera. No dubtem que l'objectiu serà recuperar la categoria perduda, però són molts els equips que ho ambicionen i molt pocs els que ho aconsegueixen. Només hem d'observar la trajectòria d'enguany dels tres equips que van baixar l'any passat: Deportivo, Las Palmas i Màlaga. Potser cap dels tres tornarà a Primera. I es tracta de tres clubs històrics amb un enorme potencial esportiu i social. També serà important veure quina estratègia dissenya el club per mantenir i motivar la major part dels 9.500 abonats. Servirà per mesurar la implicació de l'entitat amb els aficionats gironins.