A Lloret de Mar hi ha dotze candidatures en les eleccions municipals del 26 de maig. Amb vint-i-un candidats cadascuna, sense comptar els suplents, sumen 252 aspirants a escalfar cadires. Déu-n'hi-do!

És per una encomiable ànsia participativa? Per una intensa floració primaveral de persones disposades a servir el poble? Si és així, no caldria superar un test d'idoneïtat dels candidats per conèixer la seva preparació en la gestió pública?

Però com que això és demanar la lluna i, en cas de fer-se, el resultat seria qüestionat, només queda especular sobre les motivacions dels elegibles.

Està clar que no es pot obviar l'aspecte pecuniari. A Lloret, els regidors de peu reben dietes superiors al salari mínim interprofessional i, si hi tenen dedicació parcial o exclusiva, el salari oscil·la entre 40.000 i 55.000 euros bruts anuals. És a dir, ser regidor és una ganga per a qui està a l'atur, té un treball temporal o és un autònom en precari.

Però, com es pot ser candidat? En els partits, es confecciona la llista amb les fòbies i les fílies de la direcció local. Si hi ha picabaralles, s'imposa des de dalt. I si no hi ha candidats, cauen paracaigudistes forans. En una agrupació d'electors, el/la líder els recluta entre familiars, amics i coneguts.

Atesa la prevenció de no incloure-hi més del 60% ni menys del 40% de cada sexe, l'estira-i-arronsa comença per estar entre els llocs amb possibilitats de sortir elegit. La pugna acaba amb el consens o el trencament, i deixa ferides obertes.

Una vegada superat aquest tràngol es completa la llista amb els qui no tenen opcions amb les patums i velles glòries al final. Són la cirereta del pastís. Quan tot està lligat, és l'hora de fer-se la foto de conjunt per a la presentació en societat.

Els eslògans i programes electorals ja són figues d'un altre paner. A Lloret, si es fa un cop d'ull als cartells es copsa la minsa trempera que desprenen els missatges. Personalisme exuberant ( Més Dulsat / Més Lloret, de Junts per Lloret), imperatiu categòric d'unió ( Per Lloret, fem pinya, d'ERC), voluntarisme integrador ( Per un Lloret de tots, del PSC), prèdica buida ( Vamos, Lloret! de Ciutadans), reivindicació populista ( Fem poble, fent feina, de Lloret en Comú), ambició de poder disfressada ( Farem grans les petites coses, de Força Lloret) i recerca del centre perdut ( Centrats en Lloret, del PP).

Pel que fa als programes, s'emporta la palma la construcció d'una residència per a la gent gran. Les resta de propostes són un reguitzell de mancances en infraestructures i equipaments que el poble arrossega fa anys i panys.

En tot cas, es promet el món i la bolla sense cap al·lusió del cost dels projectes.

Vaja, que es fan volar coloms!