De ben segur que Pedro Sánchez s'equivocà quan anuncià que proposava Miquel Iceta com a president del Senat. Es precipità, atès que el candidat socialista no era senador electe i calia fer un tràmit en el Parlament de Catalunya.

Fins aquesta proppassada setmana l'elecció dels senadors catalans mai no havia aixecat polseguera. Era una rutina que cada legislatura es repetia sense cap mena de problemàtica. Els partits proposaven i els parlamentaris votaven els noms que els partits facilitaven a la cambra. Així els grups independentistes no fa massa temps no van oposar-se a l'elecció de candidats com García-Albiol del PP o Lorena Roldán de Ciutadans. Era fair play parlamentari que es va trencar quan Miquel Iceta necessitava substituir José Montilla per tal d'aspirar a la presidència del Senat.

El final ja és ben conegut. Iceta només assolí el suport del seu grup i d'En Comú Podem. El PP i Ciutadans s'abstingueren, mentre la CUP, ERC i JxCat votaren en contra.

Tots van perdre. No hi va haver guanyadors. I a Catalunya es continua fent polítiques de destrucció de l'adversari. Hi ha una guerra oberta entre els operadors polítics que no té res de positiu. Tothom continua enrocat i els independentistes no desitgen obrir cap mena de porta al diàleg. Puigdemont des de Waterloo continua marcant l'agenda i ERC té pànic de desmarcar-se'n i més en plena campanya electoral.

La reacció independentista ha estat estèril. Iceta no presidirà al Senat. Ho farà un filòsof del PSC com Manuel Cruz i per a més inri Meritxell Batet serà la substituta d' Ana Pastor. La resposta de Pedro Sánchez no s'ha fet esperar i ara seran dos els catalans que tindran altes responsabilitats d'estat. I en pocs dies sabrem la composició del govern on de ben segur hi haurà algun altre català.

Des d'un punt de vista electoral, el PSOE en serà el gran beneficiat perquè es poden presentar allunyant-se una mica més dels independentistes, malgrat les acusacions del PP i de Ciutadans de complicitat bàsicament amb ERC. La llista europea d'en Borell podrà assolir un parell d'escons més, gràcies a l'estratègia de les forces polítiques que donen suport a l'executiu català que intenta capitanejar sense massa èxit Quim Torra.

A les eleccions municipals l'escenari serà molt diferent i serà bo veure com les direccions dels partits s'ho faran per imposar les seves tesis. En clau local hi juguen molts factors i, per molt que s'esforcin Casado i Rivera, se segellaran pactes de tota mena. De moment, Ciutadans ja es veurà obligat a definir-se en algunes comunitats en favor del PSOE o del PP. Això sí, si va amb els populars necessitarà els vots de VOX i això a Europa està molt mal vist i Luis Garicano ho sap. Però els taronges volen presidir la Comunitat de Madrid i si ho aconsegueixen hauran de fer moltes concessions que poden esberlar el partit en alguns indrets de l'Espanya profunda.

Allò important, però, per a les grans formacions polítiques és que s'enceta la legislatura i Pedro Sánchez no ho tindrà fàcil, atès que Pablo Iglesias li exigirà ministres. Ara ja no es conformarà en donar suport des de fora del govern, on fa massa fred. D'altra banda, l'oposició de Rivera serà duríssima perquè el seu objectiu es lesionar els interessos del PP i poder convertir-se en cap de l'oposició. Sánchez ja ha beneït Casado per aquest càrrec, però el líder conservador ha de passar la revàlida del proper diumenge i no ho té gens fàcil, segons les enquestes.