iputats i senadors de la tretzena legislatura espanyola van prendre ahir possessió del seus càrrecs després de completar tots els tràmits preceptius, entre els quals destaca el compromís d'acatar la Constitució. Les fórmules utilitzades pels electes van ser diverses: uns van jurar per Espanya, uns altres van prometre per la democràcia i la justícia social i els independentistes van voler destacar que ho feien per imperatiu legal, tot i que l'obligació reglamentària els afecta a tots. Però com que estem en campanya i toca marcar perfil, a ningú se li va escapar que mentre els diputats i senadors de Junts per Catalunya ho van fer amb lleialtat al mandat de l'1 d'octubre, els d'Esquerra posaven l'accent en el seu compromís republicà. Tot i que la majoria ho van fer en català, Oriol Junqueras ho va voler posar fàcil perquè se l'entengués i ho va fer en castellà. El que no va aconseguir és que se'l pogués escoltar amb claredat per les protestes d'alguns dels diputats presents a l'hemicicle quan ell va intervenir i cada vegada que es va fer servir una fórmula reivindicativa. Ahir ja es va començar a veure com poden anar les coses a partir d'ara: va quedar clar que ens esperen dies de crispació provocats per la pugna per liderar la funció d'oposició, però també que l'acord entre el PSOE i Podem ha estat molt més fàcil del que ens volien fer creure i que el PNB estarà en el pacte de la majoria, del qual Esquerra no vol quedar fora. Un dels moments més esperats de la jornada d'ahir va ser la salutació d'Oriol Junqueras a Pedro Sánchez. Mentre el president del Govern es va interessar per ell i li va preguntar «com estàs?», el líder republicà va voler donar-li una dimensió política i li va contestar «hem de parlar», perquè mentre l'un en fa prou de mirar de treure rèdits dels gestos, l'altre necessita un retorn que justifiqui la seva aposta estratègica i que faci més assumibles les renúncies.
