El Govern invoca Rubalcaba, però el denigra amb la barroera implantació del registre horari laboral, que contrasta amb la neteja en la imposició del carnet per punts o de les restriccions al tabac en llocs públics. El ministeri de Treball enarbora els dos milions i mig d'hores extres setmanals no remunerades ni sotmeses a imposició. És una xifra que impressiona, per comparació amb les 700.000 hores que pot aspirar a viure un ésser humà. No obstant això, l'impacte decau en recordar que cada dia es treballen a Espanya 150 milions d'hores.

Els dos milions i mig d'hores apocalíptiques suposarien la creació de seixanta mil llocs de treball, una xifra molt significativa però no decisiva davant vint milions de treballadors i tres milions d'aturats. Torna a ser un problema d'èmfasi, qualificar de fonamental un problema important però no decisiu. El caos de les hores extres a favor de l'empresa només demostra que s'accepten treballs a qualsevol sou, així com la pèssima organització del treball a Espanya. Per consolidar aquestes conviccions, no es necessitava un rellotge ni una App.

L'obligat alineament del periodisme contra els poderosos obliga a passar de pressa sobre els empleats que no complien la jornada, i que debiliten els dos milions i mig d'hores. Ara destorbaran en el lloc de treball, disminuint la productivitat del conjunt. I sobretot, el Govern desitja que els seus dos milions i mig d'hores distreguin de l'autèntic lladronici a gran escala. El temps no remunerat equival a la barbaritat de 2.500 milions d'euros de trànsit econòmic subterrani anual, però molt per sota de la xifra de seixanta mil milions que, segons Intermón Oxfam, són desviats anualment a paradisos fiscals. L'evasió va a càrrec de les mateixes entitats a qui la presumptuosa ministra de Treball assegura que controlarà.