26 de maig de 2019
26.05.2019
editorial

votem la gestió més llunyana i la més propera

26.05.2019 | 06:00

Nova jornada electoral un mes després de les generals. Avui els catalans estem convocats per dipositar els nostres vots en dues urnes (la majoria de comunitats en tenen una tercera per les autonòmiques). Votarem la gestió més propera (ajuntaments) i la més llunyana (Parlament Europeu). Cert que les eleccions locals desperten més interès, però no podem obviar la transcendència de les europees. A les seves institucions es decideixen, actualment, la major part dels temes que ens afecten en els nostres quefers més quotidians. I també és cert que la doble elecció d'avui tindrà lectures més enllà del seu objecte. Alguns les interpretaran com una segona volta de les celebrades el passat 28 d'abril. D'altres focalitzaran la pugna pel lideratge de l'independentisme català, entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. I també s'analitzarà el nombre de vots independentistes/constitucionalistes.
Al marge d'aquestes múltiples lectures que segur que centraran les valoracions de politòlegs i experts, no podem oblidar que avui decidirem quins regidors i alcaldes dirigiran els nostres ajuntaments durant els quatre anys vinents i, de manera indirecta, qui manarà a les diputacions provincials i els consells comarcals. Un dels problemes, gairebé estructural des de fa uns quants anys, és la fragmentació de bona part dels consistoris; problema no en el sentit de representativitat, sinó perquè cada cop resulta més difícil la formació de governs estables i cohesionats per adoptar decisions imprescindibles, però que es deixen al calaix quan les majories trontollen. Probablement en els pròxims dies emergirà de nou el debat de la reforma de la llei electoral, la proposta d'una segona volta per elegir l'alcalde, però, com de costum, serà efímer i no se'n tornarà a parlar fins al cap de quatre anys. Fa temps que no hi ha ni capacitat ni consens per reformar res.
Aquests dies de campanya, tots, mitjans de comunicació inclosos, hem prestat més atenció a les eleccions municipals que a les europees. És lògic, per la proximitat, però no per la importància que suposa elegir el Parlament continental. És probable que, precisament a causa dels comicis locals, la participació superi anteriors convocatòries. Són unes eleccions europees primordials en un context difícil per la creixent presència, gens menor, de partits d'extrema dreta en la majoria de les principals potències europees. També partits ultranacionalistes i d'extrema esquerra. Com que en les europees molts electors s'atreveixen a dipositar un vot experimental, pensant que no els afecta directament, ens podem trobar amb una Eurocambra farcida de partits i grups que tenen com a principal objectiu carregar-se el projecte democràtic més sòlid del món: la Unió Europea; un projecte millorable, per descomptat. Tinguem-ho en compte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook