28 de maig de 2019
28.05.2019
Diari de Girona

Bona gent que m'aprecia

28.05.2019 | 00:30
Bona gent que m'aprecia

D'un temps ençà, no faig més que ensopegar amb bona gent que es preocupa per mi, tant, que inclús m'aconsellen què haig de fer per millorar professionalment. Són persones que em coneixen -Girona és petita, tothom es coneix-, la majoria porten un llacet groc a la solapa, que deu ser el signe que identifica els «preocupats per Albert Soler i la seva feina», i em parlen de manera amistosa, quasi íntima, perquè quedi clar que el seu interès soc només jo, sense segones intencions. No em queixo, millor això que trobar un cap de cavall al llit.

-Hauries de canviar de tema en els teus articles. No és cap crítica, eh, és només una opinió. Escrius molt bé, ets ben capaç de treure suc a altres coses.

La raspallada no falta mai. A Catalunya, i més a Girona, la gent és subtil, segles de pràctica -activa i passiva- han ensenyat que la millor manera de convèncer algú és inflar-li l'ego. Regalar-li un càrrec, un premi o una col·laboració als mitjans públics és també una bona fórmula, però els meus coneguts no tenen tants contactes com els de la Rahola, posem per cas.

La bona gent és així. No és que els molesti que en els meus articles desemmascari, ridiculitzi i em mofi d'una colla que han fet del procés un modus vivendi, alguns fins i tot a l'estranger. No, de cap manera, si m'aconsellen que tracti altres temes és només pel meu propi bé, perquè la meva categoria literària no mereix viure encotillada amb camàndules processistes. Podent dedicar cada columna a relatar l'excursió feta amb la família el cap de setmana a algun dels 221 poblets gironins, és inconcebible que malbarati el meu talent escrivint sobre l'actualitat.

Curiosament, tota aquesta bona gent no es mostraria gens preocupada per la meva carrera si jo dediqués els articles a repetir, set dies a la setmana, que la independència és a tocar, que en Puigdemont és un profeta sense recursos que s'enfronta al món -ara deuen pensar que exagero la paròdia, però alguna cosa així vaig llegir ahir a en Cotarelo-, que Espanya ens té oprimits i subjugats i que aquí manen l'Ibex-35 i el règim del 78. Si fes això, els socis del cub «Preocupats per Albert Soler i la seva feina» callarien i deixarien que em repetís eternament. Gent peculiar, aquesta bona gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook