La vida, incesant, inevitable i moltes coses més, convida a la reflexió. Un gran dramaturg del segle XVII la va definir amb traç molt ferm: és un frenesí, una il·lusió, una ombra, una ficció. Gairebé, intocable, des d'aquella trona literària, com una indiscutible esfinx. Però també cal pensar la vida des de terra estant, que aquesta és terra humanitària. La vida té una faceta d'ensenyant, de mestra de proximitat. Viure és aprendre.

David Pagès i Cassú ha escrit el llibre Què t'ha ensenyat la vida? amb la col·laboració de 202 persones que contesten la pregunta del títol. Les respostes certifiquen aquella missió d'ensenyant que té l'existència. Cada persona d'aquelles 202 dona una resposta a l'enquesta proposada segons com li ha anat la fira; dic la paraula fira per treure ferro a aquell concepte dels clàssics i dels místics, que és el que han fet els autors de la resposta. En el pròleg, Josep M. Casasús defineix perfectament el llibre: és un aplec de respostes que conjuminen una lliçó coral de vida plena. Certament, es llegeix una enriquidora diversitat, que compta també amb una altra aportació, una il·lustració artística de Toni Cassany i fa un toc d'atenció en què cada dibuix respira per si sol, però forma part d'un conjunt, i per explicar-ho més posa l'exemple d'un trencadís de Gaudí on cada peça és diferent, però el seu conjunt té un altre valor, el panoràmic.

Les 202 respostes que figuren al llibre corresponen a persones de gran diversitat de procedència humana i professional. Amb la seva identitat -ben declarada en el llibre- han respost educadors, artistes, polítics, activistes, científics, humanistes, pensadors, persones qualificades i no, tothom hi és representat.

D'aquest catàleg divers n'ha sortit una aportació que és autènticament plural. Espigolant en aquest camp reproduim a continuació algunes de les respostes, aquí sense mencionar les autories. Cada punt i seguit correspon a un autor diferent, d'entre els 202.

«La vida m'ha ensenyat a relativitzar els dogmes, i no parlo únicament dels dogmes religiosos. He après l'esforç personal, perquè no hi ha benefici sense sacrifici, sobretot si no has nascut ric. He après a valorar l'equip humà i els col·laboradors. La vida m'ha ensenyat que el que et passa no és tan important com la manera en què vius el que et passa. M'ha ensenyat que cal tenir paciència, mirar d'analitzar els problemes amb una certa fredor, cada instant és únic i irrepetible. He après que tots els sentiments es poden agrupar en dos grans sacs: l'amor i la por, i que cal omplir el primer fins a vessar, i buidar sense miraments el segon. La vida m'ha ensenyat a gaudir d'un entorn d'amics savis en l'art de viure, amb encomanadisses passions a favor del coneixement i de les llibertats. He après que començar el dia netejant el cul d'un infant convida a ser modest. He après de la vida que val la pena de viure-la».

De la lectura del magnífic llibre de David Pagès i Cassú deixeu-me'n seleccionar una resposta d'entre aquelles que conviden més a la reflexió: «Què m'ha ensenyat la vida? Que em sap greu haver trigat a descobrir que moltes persones i moltes situacions no mereixen el meu respectuós silenci, sinó una forta rèplica. He callat massa».