30 de maig de 2019
30.05.2019
Diari de Girona

Què hi farem

30.05.2019 | 00:28
Què hi farem

Vols vendre casa teva?». «Necessites un préstec?». Heus aquí dos dels anuncis que més es repeteixen avui dia per terra, mar i aire, i que constitueixen un clar indicatiu de l'empobriment general de la població. El modest capital que les classes mitjanes van aconseguir estalviar durant els dies de glòria, els està sent arrabassat de manera minuciosa des del 2008. Però la rapinya no té fi. Si encara conserves l'habitatge que amb tant d'esforç has aconseguit fer teu, has de sacrificar-lo també a l'especulació. D'aquesta manera tindràs un respir. Potser, amb sort, et moris abans que se t'acabin els diners que t'ofereixin per ell. Però si ja te'ls has gastat i segueixes viu, aquí estem per oferir-te un préstec que podràs avalar amb els teus ronyons.

La combinació d'aquests dos anuncis, repetits fins a la sacietat cada vegada que poses la ràdio, obres la premsa o veus la televisió, és or pur per a un sociòleg, fins i tot per a un antropòleg. No facin vostès, senyors economistes de les grans institucions de l'Estat, estudis inútils. Si necessiten saber a efectes estadístics quina és la situació econòmica de les famílies del piló, romanguin atents a la publicitat dominant. Aquí hi és tot. Cada vegada que encenc el mòbil, algú em pregunta si vull esbrinar (gratis, és clar) quin és el preu del meu pis. Afegeix que val molt més del que jo penso, com convidant-me a desprendre-me'n abans que els preus tornin a caure. Ens plomen de manera subtil, encara que implacable. Però si apago el telèfon i el torno a engegar al cap d'un quart d'hora, ensopego amb una oferta impossible de rebutjar: la d'un préstec, que es resol en deu minuts, sense necessitat de signar pràcticament res. Els primers 300 euros, per si fos poc, estan lliures de comissions i interessos.

Cap polític no ha fet cap al·lusió a aquestes campanyes finançades per voltors carronyers que negocien amb la pobresa en què ens enfonsem progressivament. Per què? Perquè no es fixen en allò aparentment petit. Perduts en els núvols de les grans promeses, que per descomptat cap no complirà, no és possible ja atreure'ls cap als assumptes terrenals. Estan en una altra, què hi farem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook