02 de juny de 2019
02.06.2019
Diari de Girona

La transformació dels locals comercials

01.06.2019 | 22:14
La transformació dels locals comercials

Des de les primeres dècades del segle passat fins ara la dedicació dels locals comercials de la nostra ciutat ha evolucionat considerablement. En alguns carrers amb cases molt modestes la planta baixa estava habilitada com a habitatge. Ho havíem vist en el desaparegut carrer de Canaders, i també en la baixada del Rei Martí. Un dia passejant per aquell indret amb el Dr. Julià em va explicar que en una d'aquelles cases hi havia atès un part, a la planta baixa, en la qual el sòl no estava pavimentat. En els carrers de les Ballesteries, Calderers, Barca, i fins i tot a la mateixa Rambla, al darrere d'alguna botiga hi havia el menjador i la cuina. Tot això ara només es pot donar en algun cas excepcional. L'activitat comercial dels locals de planta baixa també ha evolucionat considerablement. Han desaparegut molts oficis i s'hi han establert noves dedicacions.


En la majoria dels carrers s'hi trobava una o més sastreries, mentre que ara no n'hi ha cap. Tampoc podem trobar un magatzem de venda de roba en peça, per al vestuari masculí. Mentre que en altre temps a la plaça del Marquès de Camps n'hi havia dues. I les de vestuari femení que es trobaven sota les voltes de la Rambla, al carrer Nou, a la Gran Via i al carrer del Carme anaren tancant, o reciclant-se, una rere l'altra.


Totes les botigues de venda de pa, tenien en la rebotiga l'obrador, amb el corresponent forn. D'aquí el nom de forn amb què també s'anomenaven les antigues fleques. Han desaparegut les antigues carboneries, amb molta satisfacció per part dels veïns dels pisos del mateix edifici o dels propers, les façanes dels quals quedaven ennegrides. Al carrer Carreras Peralta, abans d'arribar a la plaça del Correu Vell, s'hi trobava un comerç de venda d'ornaments d'església. I en el carrer de Ciutadans hi funcionà un temps una sastreria on només confeccionaven hàbits eclesiàstics. Tampoc existeixen les anomenades llibreries religioses, fora de la del Bisbat. La de Can Geli de l'Argenteria es coneixia com la Llibreria de Sant Josep i la del carrer de l'Albereda era la del Sagrat Cor. Això no vol pas dir que ara no estigui en venda el llibre de tema religiós. Sens dubte podríem comprovar que se n'edita, se'n ven i se'n llegeix tant o més que abans. Però es poden comprar en establiments en els quals es pot trobar el més variat assortit bibliogràfic. També hi havia establiments dedicats específicament a estatuària religiosa. Ara d'imatges se'n poden trobar, però en establiments on venen també altres articles.


Ara ens pot semblar estrany el nom de cotillaire amb què es distingien algunes botigues, en recordo una a la desapareguda plaça de les Bernardes i una altra a la rambla Verdaguer.


Encara potser ha estat més radical la desaparició dels antics tallers artesanals, que podíem trobar en qualsevol carrer de la ciutat, fins i tot en els més cèntrics, entre els quals el, en altre temps, senyorial carrer de Ciutadans. L'art d'imprimir ha evolucionat sensiblement i aquelles antigues impremtes, amb el característic trepidar de la maquinària i l'olor de tinta, han desaparegut. Com també els tallers d'enquadernació. Abans podíem portar a relligar uns llibres al carrer de la Força, més endavant ens haguérem de desplaçar fins a Sant Medir i ara hauríem d'anar al monestir de Solius. La darrera sabateria on confeccionaven el calçat es trobà a la plaça del Gra. Els antics sabaters artesans anaren deixant aquesta feina i es transformaren en venedors de sabates confeccionades a fàbrica. Mentre que els més moderns sabaters ja han començat dedicant-se només a la venda. A la plaça del Molí hi funcionava un taller de confecció de ganivets. I al carrer de Santa Eugènia i al de Talarn hi havia sengles fabriquetes de gènere de punt. A la rambla de la Llibertat hi recordem una fàbrica de gorres. En diversos carrers de la ciutat hi eren ben actius els tallers de fusteria, que es descobrien pel soroll de la serra elèctrica i pel pot de cola que es mantenia calenta, sobre unes brases, a la vorera davant de l'establiment. També han deixat d'existir els tallers de caldereria, que donaren nom a un carrer. Com també el nom de Canaders, més vulgarment anomenat dels Plats, es deu a l'existència de diversos tallers de terrissaire. A l'actual avinguda de Sant Francesc, antigament coneguda per plaça del Gra, hi havíem vist treballar un manufacturer d'esclops. Com també existien petits obradors de perolers. Els antics llauners feien tota mena d'adobs. Ara costa de creure que es portés al llauner un pot que havia estat de llet condensada, a fi que hi posés una ansa per usar-lo com a pot de cuina. I això que ara ens sorprèn era una cosa ben real.


Alguns d'aquests oficis han deixat d'existir, mentre que d'altres han evolucionat, com és el cas dels establiments de fotografia. Antics tallers artesanals han deixat pas a les grans fàbriques. Mentre que moltes botigues i botiguetes han claudicat davant la potència dels grans magatzems.


Actualment, passejant pels nostres carrers, amb la mirada atenta als establiments comercials que hi ha instal·lats, podem apreciar unes característiques ben diferents a les que presentaven unes dècades enrere. En l'ambient ciutadà dels nostres temps hi abunden els bars. De bars sempre n'hi ha hagut; però ara n'hi ha en abundància. Alguns només obren els dies feiners, mentre que els festius tenen tancat. També trobem en abundància restaurants. N'hi ha de totes mides i categories. Des dels de moltes forquilles i fins i tot estrelles Michelin, fins als de menjar ràpid. Aquests darrers cada vegada són més nombrosos i tots es veuen sempre molt concorreguts. Tenen la particularitat que serveixen bé, ràpidament i a preus assequibles, la qual cosa els fa molt útils als que tenen l'habitacle allunyat del lloc de treball i disposen d'un breu temps a l'hora del dinar. En general aquest tipus d'establiment només obre els dies laborables i a les hores del dinar.


En lloc de les antigues sastreries i els tallers de modistes ara hi ha els més o menys grans magatzems de vestuari, tant pel que fa al masculí com al femení. Adquirir el vestuari resulta molt més fàcil que abans. Es pot sortir amb el vestit nou posat, portant el vell en un paquet o havent-lo deixat per inútil. El nombre de sabateries obertes a la ciutat s'ha multiplicat considerablement i se'n van obrint de noves. El mateix passa amb els establiment d'òptica, que abans eren molt minoritaris i ara fins i tot se'n troben un al costat d'un altre. I al carrer Nou se n'hi troben quatre. La vida moderna ha propiciat l'activitat dels comerços d'electrodomèstics, de telefonia i d'informàtica. Les gestories, agències de viatges i els despatxos de compra-venda de finques també tenen una bona clientela. Cada vegada més es troben en locals de planta baixa clíniques dentals. Abans eren pocs els dentistes establerts a la ciutat i tots estaven situats en pisos. Ara cada vegada n'hi ha més en baixos que anteriorment eren dedicats al comerç.


Amb la rapidesa amb què van ara les coses, resulten imprevisibles els canvis que en un proper futur es poden produir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook