Vaig sortir a un carrer ample i llarg que acabava en una plaça. Vaig decidir que arribaria fins a la plaça, des d'on pensaria quin camí agafar. Em trobava a Buenos Aires i m'havia perdut expressament, com acostumo a fer en gairebé totes les ciutats. La sensació de pèrdua, a més d'estimulant, resulta molt eficaç des del punt de vista de la creació, ja que en buscar el camí de tornada descobreixes fils narratius inèdits. Feia molt de sol. A la meitat del recorregut, de sobte, em vaig desanimar. Primer vaig començar a caminar a poc a poc, aturant-me davant dels aparadors o davant del mobiliari urbà. Finalment vaig girar per tornar per on havia vingut.
Després em vaig sentir frustrat, potser una mica culpable, com quan abandones un volum de vuit-centes pàgines cap a la quatre-centes. Abandonar un carrer s'assembla, en efecte, a abandonar un llibre. Aquella mateixa nit, a l'hotel, vaig decidir desertar de la lectura d'una novel·la que havia començat a l'avió, fart de donar-li oportunitats. Però vaig doblegar el cantó superior del full en què havia baixat del vaixell. Per si de cas. L'endemà vaig aconseguir trobar el carrer llarg i ample de la jornada anterior i vaig aconseguir recórrer-lo fins a aconseguir la plaça que havia albirat des de la llunyania. El lloc tenia un encant insuportable. Em vaig asseure en un banc de fusta des del qual vaig observar, gairebé en èxtasi, els àtics dels edificis que m'envoltaven. M'hauria quedat a viure en qualsevol d'ells. Em vaig imaginar allà dalt, abocat a la plaça travessada de sobte per una bandada d'ocells escandalosos, i vaig sentir una nostàlgia terrible de les existències que mai viuria.
El passeig va tonificar els meus músculs i el meu cap, de manera que en tornar a l'hotel vaig reprendre la novel·la de la nit anterior, la vaig obrir per la pàgina marcada i vaig continuar la seva lectura. Vaig comprendre de seguida que el defalliment anterior havia tingut a veure amb mi més que amb el llibre, que ara em va semblar magnífic. Tampoc el carrer havia tingut la culpa que girés cua. Els carrers i els llibres tenen algunes coses en comú. Quan vaig fugir de la meva infància, vaig renunciar també a una novel·la per viure'n una altra o unes altres. I en elles segueixo, extraviat.
