Amb les urnes encara calentes i els resultats sobre la taula, ara és l'hora de la conformació dels nou governs locals. A part d'aquells que ja tenen l'alcaldia garantida, comencen a anunciar-se pactes i, de ben segur, la setmana que ve s'aniran confirmant acords i governs arreu. Segur que no faltarà alguna sorpresa. A les comarques gironines tenim moltes alcaldies a l'aire pendents de les negociacions dels propers deu dies.

Si bé ara ens interessa saber sobretot qui serà l'alcalde i qui acaba pactant, el que en realitat es configura aquests dies és quins equips lideraran el govern dels nostres municipis. I això és molt important, perquè gestionaran, en part, les nostres vides. Perquè més enllà dels pactes, en la majoria dels casos el que es fan són coalicions que per anar bé haurien de durar tot el mandat.

El problema és que ens trobem en un país amb molt poca cultura de tradició i això que és molt evident entre els ciutadans també és cert entre els polítics. Els costa entendre què són i com funcionen les coalicions en política.

I és que les coalicions no s'improvisen o s'haurien d'improvisar i quan es constitueix una coalició s'estableix un compromís que hauria de servir per tirar endavant un projecte polític i hauria de beneficiar totes les parts. Ben a prop tenim casos d'èxit en aquest sentit com el darrer govern de Lloret de Mar, en què els tres membres de la coalició que ha governat els darrers quatre anys han estat premiats a les urnes.

Abans d'arribar a un acord de coalició, però, hauríem de tenir algunes coses clares que em temo que no tothom té en compte. I aquí comencen els problemes.

En primer lloc, la gran pregunta és: coalició per fer què? Hi ha d'haver un projecte compartit entre els partits que formen coalició. No serveix coalitzar-se per fer fora algú altre. Si només es fa per això, la inestabilitat estarà servida. Cal un projecte de ciutat al darrere, calen programes que lliguin i, sobretot, cal definir un projecte comú. Els partits es presenten amb programes electorals però si no treuen majoria i han de pactar, això no vol dir repartir-se el poder, sinó establir un nou compromís amb la ciutadania. Cal tornar a fer un programa conjunt, un pla de govern basat en els acords i les coincidències entre programes. Què és compromet a fer el govern de coalició en els propers quatre anys? Aquesta és la pregunta. I, òbviament, presentar-ho i deixar clar què es vol fer i quins són els compromisos del govern per als propers anys.

Per tal que aquest compromís sigui ferm, cal que hi hagi una certa coherència ideològica entre els partits que formen la coalició. Hi ha d'haver una sensibilitat política compartida. Si no, el fracàs està garantit.

En segon lloc, és important que la distribució del poder i la visualització d'aquest sigui coherent amb el pes dels diferents partits i alhora sigui pública i notòria. I no estem parlant només d'alcaldia, tinences d'alcaldia i regidories. També estem parlant d'àrees concretes, de direc­tius i de personal eventual. Una organització interna i externa que tingui sentit i tradueixi els acords de govern de manera transparent i funcional. En aquest sentit serà important que el personal eventual -caps de gabinet, gerent, etc.- siguin perfils de consens entre els diferents partits. En el fons es tracta de generar confiança entre els socis per fer la feina durant els propers anys.

I si pot ser, que l'organització ens recordi les prioritats del nou govern: quines àrees tenen més pes, què volen prioritzar, etc.

Una coalició de govern mai pot ser una simple repartició d'àrees i càrrecs. No només perquè això allunya la ciutadania del govern i de la política sinó perquè és poc ètic i, sobretot, poc eficient.

I en tercer lloc, és important que en l'acord s'estableixin els mecanismes interns per gestionar les crisis de govern entre els socis. No és res més que preveure què es farà si hi ha desacords o algun dels socis faci quelcom que incomodi la resta de socis de govern. No és res més que un petit protocol que estableixi què es farà quan vinguin les desavinences i els problemes. Això que no sembla important, és clau i pot evitar moltes de les ruptures que veurem en els propers quatre anys.

Tenint aquests tres elements ben encaminats el futur d'una coalició és molt més clar que si no es tenen en compte. Són coses que poden semblar senzilles però que són molt importants per què els governs funcionin i encara que sembli mentida molt sovint no es tenen en compte a l'hora de formalitzar acords. Si us interessen els temes de les coalicions polítiques, us recomano qualsevol llibre o publicació dels bons amics Josep M. Reniu i Jordi Matas. Un camp relativament verge a casa nostra però que ha vingut per quedar-se. I en el món local, molt més que en qualsevol altre àmbit.

Finalment, és important que qualsevol nou govern, sigui monocolor o coalicional, tingui una majoria social que l'acompanyi; si no, patirà. Si ha guanyat les eleccions, això està garantit a l'inici; si no, s'ho haurà de guanyar. I és que no es tracta d'arribar al govern sinó de gestionar el bé comú amb la complicitat dels ciutadans.