va ser alcalde democràtic i sorgit després de la dictadura. Va tenir l'oportunitat de modular la ciutat, Girona, a partir d'un concepte progressista. No ho va aconseguir. Va ser pragmàtic. Va permetre horrors arquitectònics com la plaça de la Constitució perquè les places dures estaven de moda. És un antic batlle que escriu molt i que va ser fonamental a l'hora de crear la ciutat que veiem ara. La vida de la gent no s'acaba en l'imaginari del poder. Girona és el que és gràcies a l'alcalde. Un home d'esquerres que va encarar una manifestació de milers de persones en contra de la variant. Valent, va fer la pitjor frase de la seva vida: «Si es fa la variant, jo dimiteixo!». Era un personatge que encomanava «veritat». Rasco al barril de la història recent a veure qui és Nadal, ara mateix. Com a home d'esquerres, calla com un mort quan els seus anul·len el Parlament de Catalunya. Silenci. Empatia zero. Nadal podria ser una veu interessant i amb opinió pròpia i crítica respecte del feixisme. Ha resultat ser un «no men's land» que segueix el mainstream monàrquic -l'abocador dels progres monàrquics. Nadal i la seva gestió van canviar la ciutat per bé i per mal. Poques vegades els alcaldes tenen l'ocasió d'imaginar-la nova i després d'una dictadura. De llibres i d'articles en fa un piló. Sap greu que una persona com ell, historiador que ha fet història, no defensi els drets dels catalans de «mala fe» i segueixi la vessant més tenebrosa de la dreta. Fidelitat adquirida. Silenci monumental i xerrar al marge de la realitat. Va fer el que va poder a Girona. S'estarà justificant fins al dia del judici final. El jutge serà de Vox i els fiscals, del PP i de Ciutadans. Llàstima.
