La mística del procés ha convertit Carles Puigdemont en un heroi. Sort en té d'això, perquè cada dia que passa es fa més evident que com a alcalde de Girona no va saber construir un projecte sòlid. Fa pocs mesos es va saber que el Bloom, un projecte que havia de convertir Girona en un referent audiovisual, probablement acabi amb l'obligació de retornar milions a la Unió Europea. Un altre emblema -si es pot batejar així un fiasco- va ser el Vol Gastronòmic. S'excusen dient que és el fracàs d'una iniciativa privada, fent veure que totes les facilitats i suport institucional que va rebre no van existir. Fins al punt que no sabem si l'Ajuntament, en mans de Puigdemont i els seus successors, ha cobrat la multa per ocupació de via pública. La col·lecció Santos Torroella, la Casa Pastors, el parc Central i la gestió de l'arribada del TAV, el pont del Dimoni, el Parc Tecnològic, el festival de mapping, els contenidors amb candaus, l'enfonsament de Fira de Girona... Cap de les grans idees de Puigdemont ha marcat el futur de la ciutat. Podrien al·legar que el nomenament com a president de la Generalitat li va escurçar els seus plans. Més aviat ha estat una sort. Perquè, en resum, les ocurrències han servit de poc. Girona viu encara avui de les bases dels governs progressistes de Nadal i Pagans. Portem gairebé una dècada de pífia en pífia.
