Homenatge a una pantalla

-Soc amb la dona al sopar en homenatge a en KRLS. Ens hem gastat 100 euros, perquè he dit que es poden quedar el canvi, tot sigui perquè en KRLS continuï vivint bé. Seguim!

Hauran notat del tuit, primer, que als llacistes els encanta anomenar KRLS a qui va fugir atemorit, és una manera de distingir-se dels xarnegos. I segon, que es pensen que l'homenatge és a l'expresident. Mentida. El pròfug és l'excusa, sortirà en pantalla per dir les inanitats de costum, «persistim», «seguim», «no defallim», que traduïdes signifiquen «ara passaré la bacina, que tinc la cartera buida», però l'homenatge es retrà a la pantalla, única protagonista de la política catalana des de fa dos anys. Podria aparèixer-hi un congolès parlant en la seva llengua després d'esnifar un pot de cola, i els assistents no notarien cap diferència amb en Puigdemont, de fet seria més racional el que digués el negre drogat. No es descarta un brindis final -el que cobra, des de la pantalla; els que paguen, des del Palau Firal-, el Cant dels Segadors i recordatoris a l'estat d'opressió que vivim, que això ni és viure ni és res. I vinga, cap a casa a explicar-ho a tothom, que sàpiguen que tenim prou diners per gastar-los en les xarlotades que ens dona la gana, com rabiarà la teva germana, ella que va tan de reinona, la morta de gana. Girona, en fi.

Amb el preu de l'entrada, els organitzadors haurien de regalar una insígnia als assistents. Que no hagin d'anar per la vida explicant que es van gastar 45 euros per retre homenatge a una pantalla, sinó que se'ls identifiqui a simple vista. No sé, potser un llaç daurat per posar-se a la solapa, que vindria a ser el premium dels llaços grocs. Ja hi ha massa gent que s'ha apuntat a la moda del llacet groc, estaria bé que els autèntics patriotes, els que es gasten la guita per menjar malament i venerar una pantalla quan algú els diu que ho han de fer, tinguessin un senyal identificatiu. Que entre ells es puguin reconèixer sense paraules. I que la resta ens poguem riure d'ells.