El proper dissabte s'elegiran els nous alcaldes i una bona colla de presidents de comunitats autònomes. Molts ulls estan posats aquestes darreres hores en les negociacions a Madrid i Barcelona entre els diferents partits polítics. El PP i Vox ja s'han posat d'acord per elegir alcaldes conservadors allà on tinguin majoria absoluta. Ciutadans continua en una zona de confort sense mullar-se massa, però ara haurà de llançar-se en braços de la dreta o bé guardar una certa equidistància. I el PSOE té problemes per trobar companys de viatge, atès la fragmentació de l'esquerra radical en diferents punts de la geografia espanyola.
A casa nostra tothom tira pel dret. No hi ha pactes locals en àmbit local i podrem veure combinacions de tota mena. El PSC és la xicota desitjada tant per republicans com per JxCat per tal d'assolir majories absolutes als ajuntaments.
La legislació que regula els processos municipals és de fa més de trenta anys. Possiblement podria arribar l'hora de revisar-la. Alguns són partidaris del model francès a dues voltes i que sens dubte afavoreix les forces majoritàries. Però no cal ara fer una anàlisi de les diferents formes d'elecció en les conteses al Congrés, Senat, a les autonomies o a les municipals.
Jo soc partidari d'una segona volta. Ha arribat l'hora que els ciutadans puguin elegir els seus alcaldes o presidents. No cal donar aquest poder als diputats o regidors, perquè és llavors que es fan una pila de pactes des de la manca de transparència i l'opacitat. A cada autonomia o ajuntament els dos candidats més votats haurien de poder disputar-se la màxima representació segons els vots dels electors. Els ciutadans hauríem de poder-los elegir directament.
I d'aquesta manera ens evitaríem molts problemes i pactes entre perdedors que no porten enlloc. Ara mateix seria bo veure a Madrid un duel entre Manuela Carmena i Martínez-Almeida o a Barcelona entre Ernest Maragall i Ada Colau. En el cas català la diferència de vots ha estat mínima i així es desfaria l'empat tècnic sense la intervenció de les minories. I a Madrid exactament igual, però aquest cas és molt més alarmant perquè Carmena guanyà per golejada, però un pacte entre els perdedors del PP, Ciutadans i Vox la pot deixar sense alcaldia. I això és molt injust des d'un punt de vista democràtic.
A Badalona, Xavier García Albiol assolí 11 regidors per 7 escons la segona força que fou ERC. Ara una aliança de perdedors podria impedir que el candidat del PP tornés a encapçalar el consistori. D'antuvi això no hauria de poder passar, però succeix no a Badalona sinó a molts indrets massa sovint.
A les comarques gironines podríem veure duels interessants com Madrenas-Salellas a Girona, Masquef-Lladó a Figueres, Dulsat-Pastor a Lloret, Canosa-Ros a Blanes o Giraut-Jiménez a Castell-Platja d'Aro, només per posar uns exemples. Però no serà possible perquè els ciutadans no poden encara elegir els seus alcaldes o alcaldesses, sinó que ho fan els regidors. I el proper dissabte veurem pactes de tota mena. Alguns fets per coincidència ideològica, uns altres per evidenciar rancúnies personals i molts per qüestions econòmiques. Avui la política municipal s'ha convertit en un modus vivendi de molta gent que a la societat no té feina o no vol treballar. És una forma fàcil de guanyar-se bé la vida, sense horaris i sense ningú que et controli. Es tracta de barrejar-te en una llista, fer de llepacrestes del candidat o candidata i lluitar per una dedicació exclusiva. I si hi ha sort fer-se un sobresou a la Diputació o en algun Consell Comarcal.
Si es canviés la llei electoral i es permetés una segona volta, es milloraria la vida democràtica del país i ens estalviaríem la vergonya de veure pactes estranys que són més en contra a una determinada persona que no pas per una qüestió programàtica. Per conservar la cadira o aconseguir-la alguns candidats estan disposats a tot. I això ho veurem al llarg d'aquesta setmana i fins i tot dissabte en els plens municipals, on es poden produir moltes sorpreses.
