Si una notícia no s'entén, sigui quin sigui el seu format o àmbit, la culpa no recau en qui la llegeix, l'escolta o la veu, sinó en el periodista que l'ha escrit, editat o compost. El mínim que cal esperar dels treballadors dels mitjans de comunicació és que dominin els assumptes dels quals s'ocupen i que sàpiguen com explicar-los. Suposaria una negligència imperdonable ignorar aquestes tècniques. I, tot i que l'erudició mai és un destorb en aquest ofici, els informadors tampoc s'haurien d'exhibir per demostrar com en són, de savis. Una notícia és un fet nou que resulta d'interès per al públic. En estat pur, aquestes peces es deriven sempre d'esdeveniments recents que són sorprenents, impactants, paradoxals o transcendentals. No obstant això, es poden donar igualment sense que condensin aquest conjunt de característiques. Això sí, aniran perdent força tal com s'allunyin d'aquest pressupost. Una plataforma com internet permet difondre infinitat de continguts sense la intervenció dels mitjans, que no participen en la selecció, el contrast i la confecció d'aquests artefactes informatius. La transmissió es diversifica com en cap altre moment. Admetem que es podria concloure -de manera precipitada- que aquesta fórmula qüestiona la missió de les empreses informatives com a intermediàries organitzades. Potser és cert en determinades ocasions, encara que no és l'habitual.
