No tots els avenços tècnics milloren les tecnologies anteriors, sobretot quan grapegen la cultura. I la música n'és un clar exemple. No parlo pas de la composició perquè les preferències musicals van associades a èpoques, vivències i estats d'ànim. Un servidor, per exemple, els anys 80 no suportava el soul i ara el trobo imprescindible per sobreviure. I sense necessitat d'exhumar només els més grans, com Marvin Gaye. També escoltant intèrprets actuals com l' Aloe Blacc, que quan l'autor de What's Going On va morir, tenia tan sols 5 anys.

Em refereixo al trasllat de la música. Al disc. L'altre dia, al traster de casa, vaig descobrir una caixa amb LPs que havia comprat a les velles botigues de discos d'Oxford Street de Londres, els anys 80 del segle passat. Quan la vaig remenar, es va enfilar fins el nas una fragància que feia molts anys que no ensumava, que em va transportar a l'estudi de gravació de la vella SER Empordà del carrer Sant Pau de Figueres. Per falta d'espai, era un estudi discoteca. Gravaves les cròniques i les entrevistes rodejat per milers de discos, amb aquell poderós olor químic del vinil, les laques i el cartró dels elapé. Furgant aquella discoteca, i la de Ràdio Costa Brava, vaig descobrir joies de la música i també, no ho negaré, autèntiques calamitats. Però quan agafava aquelles petites obres d'art de 30,5 centímetres, es transformava en una experiència emocionant que abraçava quasi tots els sentits, com quan anava a can Causa o a discos Quim de Figueres. No només l'oïda. Primer l'ensumava perquè era l'olor de la importància ( Highway 61 Revisited de 1965), tot seguit remirava amb entusiasme i admiració artística la portada ( Aladdin Sane de 1973), després hi passava lleugerament el dit per sobre, si hi havia un partícula grossa de pols, i notava un pessigolleig al palpís provocat pels sensuals solcs del vinil. Finalment el col·locava al plat i deixava caure delicadament el safir damunt de la primera cançó de la cara A de, per exemple, de l' Sticky fingers i començava a cantar com un boig Brown sugar, admirant la força de les revolucions del plat.

Spotify ha acabat amb l'olor, el tacte i la vista. És la fi dels sentits.