La passada setmana es va posar punt i final a la vista oral del judici més important de la història democràtica recent, el que afronten diversos líders independentistes catalans, acusats de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, pel seu paper en el referèndum secessionista de l'1 de octubre de 2017. És ara el torn dels set jutges del Tribunal Suprem, presidits per Manuel Marchena, per elaborar la ponència de la sentència (que es creu que estarà acabada entre setembre i octubre).
La pregunta que pot fer-se l'opinió pública és quin serà l'impacte del veredicte, en la vida política dels propers anys.
El primer de tot és que, independentment de la tipologia de la sentència (i tot apunta que serà condemnatòria, ja que fins i tot les defenses admeten que hi va haver desobediència), el problema polític (l'encaix o no de Catalunya en el sistema democràtic espanyol) continuarà sense resoldre. Deu anys després que comencessin les primeres consultes populars favorables a la independència catalana, els resultats en les diferents eleccions mostren un enquistament de posicions (amb lleuger avantatge, encara, del bloc constitucionalista, davant d'un hipotètic referèndum independentista).
En tot cas, de la gravetat de les condemnes dependrà que pugui tornar a encarrilar el conflicte des d'una perspectiva política. Si les penes són elevades, l'allunyament polític i sentimental d'Espanya dels dos milions de votants independentistes se solidificarà; en cas de condemnes més benignes, podria crear-se un escenari, a llarg termini, de tornada al diàleg polític entre uns i altres. És probable que els set jutges del Suprem vulguin limitar la redacció de la sentència a un pla tècnic, però no evitaran les conseqüències polítiques de la mateixa.
