24 de juny de 2019
24.06.2019
Diari de Girona

La tecnologia al servei de la justícia

24.06.2019 | 06:00
La tecnologia al servei de la justícia

El títol d'aquest article podria ser més llarg, però no s'ajustaria als cànons periodístics: la tecnologia al servei de la justícia, i no la justícia al servei de la tecnologia. M'ho suggereix una recent sentència del Tribunal Constitucional (núm. 55/2019, de 6 de maig) que estima el recurs d'empara interposat per una treballadora acomiadada de Bankia, en ocasió de l'acomiadament col·lectiu instat el 2013 per aquesta, i declara el seu dret constitucional a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió. L'interès de la resolució judicial rau en plasmar allò que he recollit al meu titular, això és que la tecnologia ha d'estar al servei de la justícia, i que aquesta no pot quedar condicionada, limitada o restringida per les dificultats o poca claredat del seu ús.
En atapeïda síntesi, cal indicar que el conflicte del que coneix el TC troba la seva raó de ser en dues decisions del lletrat de l'Administració de Justícia de la Sala Quarta, és a dir, la Social, del Tribunal Suprem, la primera una diligència d'ordenació i la segona un decret, en ambdós casos tenint per no presentat l'escrit d'impugnació al recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per Bankia. Contra les dues decisions s'interposa el recurs d'empara, per vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, per considerar que en tenir per no formalitzat l'escrit d'impugnació al recurs de cassació per a la unificació de doctrina s'havia incorregut per aquell en defectes de motivació, incongruència i errònia aplicació de les normes aplicades.
La Sala recorda què s'ha d'entendre per vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, amb cita de diverses sentències en què els errors comesos en algun escrit per la part recurrent eren esmenables o bé ja existien en el cos de l'escrit dades que posaven de manifest la poca importància d'aquest error inicial en identificar-se ­correctament, per exemple, el número del procés.
S'ha de determinar la seva projecció «a l'àmbit de les comunicacions electròniques en l'administració de justícia i, en concret, pel que fa el tractament dels errors comesos en l'enviament d'escrits per les parts». El TC recorda la seva doctrina general continguda en la important sentència 6/2019 de 17 de gener i també recorda, d'acord amb la normativa vigent, que les incidències esdevingudes en les comunicacions electròniques que puguin afectar els drets de les parts dins d'un procés, «hauran de ser ateses i resoltes bé sigui pel lletrat de l'administració de justícia o, si s'escau, pel titular de l'òrgan judicial competent».
I anem ja als continguts més rellevants del cas que ens ocupa. El primer, i per descomptat de molta importància a efectes processals, és que de la lectura de totes les normes «resulta, segons hem verificat, que si bé un dels camps obligatoris del formulari correspon al del «tipus de procediment» en escrits no iniciadors, no es requereix en confeccionar l'imprès normalitzat, tractant-se d'un procediment de cassació obert davant la Sala Quarta del Tribunal Suprem, que la part remitent hauríeu de seleccionar un codi específic en funció de la modalitat de cassació de què es tracti. Aquesta exigència ha estat directament introduïda pels tècnics en programar el contingut del formulari del sistema Lexnet».
La segona (més «pals» per al sistema) és que «cap de les normatives esmentades regula el tractament dels possibles errors comesos en carregar les dades en les diferents caselles que porta l'imprès normalitzat...», sinó que l'únic que el sistema exigeix ??és «que es carreguin les dades que resulten obligatòries, però no verifica in situ que els mateixos siguin fidedignes...», de manera que, en cas de mera indicació errònia alguna de les dades (com ha passat en el cas enjudiciat ) «el remitent no rep un avís d'error del sistema ni el repudi de la transmissió, ja que això només succeeix quan no ha estat possible iniciar aquesta última per haver-se omès omplir alguna casella obligatòria de l'imprès, o per fallades del sistema o de l'equip del remitent; o quan la mateixa no s'ha completat per motius tècnics».
Que existeixi error en un tràmit processal, en suma, no pot determinar- lo la màquina, sinó el funcionari de l'òrgan judicial ­competent, havent aquest de decidir, d'acord amb dret, si ens trobem davant d'un error inexcusable quan en l'escrit hi ha un error en la consignació del número del procediment.
Resposta afirmativa, estimatòria de l'empara, per haver-se vulnerat el dret a no patir indefensió. Arguments per a això? Primer, que el sistema sigui poc clar i que pugui induir a confusió no és per descomptat irrellevant, i això passava en la selecció de la modalitat del recurs de cassació (ordinari o d'unificació de doctrina), i més, recorda novament la Sala, quan «la normativa sobre dit formulari no diu res en aquest punt que pugui il·lustrar amb caràcter previ».
Tampoc és irrellevant per a la Sala, i comparteixo el seu plantejament, que qui envia l'escrit només té coneixement que ha estat enviat i rebut correctament, sense que tingui doncs possibilitat d'esmenar qualsevol possible error com el que ha passat en aquesta ocasió i referit a les dades del formulari a emplenar. És cert, i així ho ha subratllat la Sala amb anterioritat, que el control d'aquests errors és d'índole tècnic processal i correspon a l'autoritat judicial competent, però no és més no, a efectes de determinar fins a quin punt es va tractar d'un error excusable o no, que el representant de la part recurrent «va rebre un justificant de recepció vàlid, que no li obligava en aquest moment a haver de fer cap gestió d'esmena, ni li permetia adonar-se que havia de fer-la davant l'òrgan judicial de destinació».
Per al TC, el formulari electrònic normalitzat «compleix un paper accessori, de facilitació de la comunicació electrònica però no esdevé condicionant de la validesa de l'escrit processal remès (« l'escrit principal» carregat amb aquest)», de manera que havia de ser l'escrit d'impugnació del recurs de cassació redactat i carregat en Lexnet «el que havia de ser examinat per la secretaria de la sala, amb vista a dilucidar si permetia tenir-lo per rebut i unir-lo a les actuacions d'un dels seus procediments», quedant clar, dels dades fàctiques coneguts del litigi, que no hi va haver error en aquest escrit, pel que la seva inadmissió va vulnerar el dret de la part recurrent, no tenint suport normatiu i desconeixent la consolidada doctrina del TC, portant la seva actuació de no permetre esmena a deixar despullada a la part recorreguda «d'aquesta oportunitat processal, única i irreemplaçable per un altre tràmit posterior, va quedar impedida de defensar-se i obtenir la tutela jurisdiccional en dit recurs de cassació, és a dir, la possibilitat que els seus motius d'impugnació fossin estudiats i tinguts en compte per la Sala al moment de dictar la sentència que correspongui».
Una sentència d'indubtable interès per a les i els professionals del món jurídic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook