A l'espera de la sentència del Suprem es torna a parlar d'un possible indult pels polítics independentistes. L'expresident del govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, es va mostrar ahir favorable a estudiar la concessió d'indults si hi ha una condemna i els presos ho demanen. Diverses vegades els acusats han negat la possibilitat de demanar perdó i sol·licitar aquesta mesura de gràcia que, recordem-ho, proposa el Govern i ratifica el Rei. Però en política no existeixen les casualitats i si n'hi ha, cal afanyar-se a dissimular. Després que Miquel Iceta parlés per primer cop d'indults Pedro Sánchez ha evitat reiteradament negar la possibilitat que es puguin arribar a aplicar. Tot i que es va fer córrer que hi havia un pacte secret de suport, això no va evitar que els independentistes catalans tombessin els pressupostos de l'estat i fessin descarrilar la passada legislatura. La via de l'indult és complicada, però aquesta no és l'única mesura de gràcia que es podria arribar a aplicar en aquest cas. El Govern té molta més discrecionalitat per aprovar, per exemple, una llei d'amnistia. En aquest cas no s'extingirien només els efectes penals que pogués comportar la condemna, sinó que es podria eliminar el mateix delicte. Aquest escenari seria més oportú si, tal com s'apunta, hi ha la voluntat de reformar el codi penal per aclarir les condicions que han de concórrer pel delicte de rebel·lió. A més, l'amnistia és una fórmula normalment utilitzada en casos de delictes polítics. El PSOE nega que els fets de què s'acusa els encausats siguin de naturalesa política però assumeix que aquesta és la naturalesa pròpia del conflicte. No és estrany que Esquerra no posi cap preu a la investidura de Sánchez ni que desperti tant neguit la possibilitat de que s'hagin d'acabar repetint les eleccions. Altres prefereixin seguir fent pujar la tensió.
