En els últims dies hem rebut una notícia bona i una altra de dolenta sobre temes demogràfics. La bona és que les comarques gironines van registrar l'any passat el saldo migratori més elevat de l'última dècada. I la dolenta és que la natalitat continua caient en picat. No és un problema exclusiu de les nostres comarques. Tant Espanya, com Europa i els Estats Units tendeixen des de fa temps a perdre habitants. Països amb un elevat nivell de vida com Alemanya, Suïssa, Àustria, Luxemburg, Itàlia o Portugal tenen una natalitat especialment baixa. Segons les dades de l'ONU, Europa té la pitjor taxa de natalitat de tots els continents.

A Girona, es van comptabilitzar l'any passat 6.731 naixements i 6.568 defuncions. Anem cap a un creixement vegetatiu negatiu en els pròxims anys. El nombre de naixements ha caigut un 28% l'última dècada. Hem passat d'un pic de 9.334 l'any 2008 a només 6.731 el 2018. La tendència és proporcional a la del conjunt de l'Estat, on en els últims deu anys la natalitat també ha disminuït un 30%. Segons un estudi, si la fecunditat a Espanya es mantingués en els 1,33 fills per dona de 2015, l'esperança de vida continués creixent i no es registressin fluxos migratoris, el territori espanyol perdria la meitat de la seva població al final del segle XXI. Un drama.

El dèficit de naixements es va començar a desplomar a partir de 1977 i va anar caient any rere any fins a assolir mínims mundials amb 1,16 fills per dona el 1997. Es va recuperar a finals dels anys noranta gràcies a l'arribada massiva d'immigrants: dones més joves i amb major fecunditat que les autòctones, però la frenada ha tornat a ser brusca en l'última dècada. El saldo migratori, en canvi, ha invertit la tendència. L'any 2008, coincidint amb la crisi econòmica, va iniciar un descens fins a arribar a xifres negatives entre 2009 i 2015. Ara, amb un saldo positiu de 4.168 persones, les comarques gironines han tornat a nivells anteriors a la crisi. El declivi demogràfic només es pot corregir de dues maneres: o s'incentiva la natalitat i/o es fomenta la immigració. I sorprèn que un tema tan transcendental, que afecta la supervivència del continent europeu, no formi part de les prioritats dels debats polítics, mentre altres zones del món estan creixent econòmicament i demogràfica. Si a la baixa natalitat hi afegim la longevitat, ens trobem davant d'un greu problema per a la sostenibilitat de les pensions, un dels pilars de l'Estat del Benestar. Potser, haurem d'admetre que l'historiador britànic Arnold J. Toynbee té raó quan sosté que «les civilitzacions se suïciden; no són assassinades».