30 de juny de 2019
30.06.2019

El foc, a la caldera

30.06.2019 | 06:00

La setmana passada vaig anar a un acte de Rubí Brilla per explicar el potencial de la biomassa per a la indústria i per al territori. Com si fos una demostració d'alguna cosa de les que vaig dir, aquesta setmana ens ha atrapat un gran incendi forestal a les Terres de l'Ebre. Justament, un dels assistents fou Xavier Sabaté, ara regidor de Flix, molt decidit en reconvertir el seu poble en pol d'energies renovables.
A preguntes d'algun assistent vam poder veure com una caldera de biomassa és percebuda per molts enginyers com una màquina prehistòrica, lluny del que és avui dia. Això té com a conseqüència que alguna de les solucions que proposen als seus clients per resoldre problemes industrials no sigui amb biomassa, anant fàcilment cap a solucions elèctriques.
L'ús de la biomassa com a font d'energia a la indústria és un camí obligatori si es vol resoldre la transició energètica per frenar l'emergència climàtica. No cal que us recordi la temperatura que hem tingut divendres, on a França es va arribar a 45,8º, a Avinyó, a només 320 km d'aquí.
El sector industrial té un consum d'energia que pot substituir gas natural per biomassa de 18.527 GWh. Si ens proposem substituir a l'any 2030 la meitat d'aquest potencial amb biomassa, tenim un consum potencial de 9.260 GWh, mentre que el potencial estimat avui de biomassa a Catalunya és de 4.180 GWh. Per tant, des del punt de vista de la gestió dels boscos catalans i d'Aragó, la indústria catalana pot ser la clau per crear la demanda necessària per fer possible una gestió integral dels boscos.
La tecnologia d'una caldera de biomassa permet un funcionament igual com el d'una caldera de gas natural. El proveïdor d'estella té accés al nivell de la sitja d'estella, veu si pot portar un altre camió i decideix quan el porta. La caldera pren l'estella de la part inferior de la sitja per evitar que es podreixi i s'autoencengui, i l'envia amb el flux corresponent a la llar de foc en funció de la demanda de vapor que té la caldera. El foc es crema en una graella mòbil que va traslladant les cendres cap a la part inferior de la caldera, on un vis sense fi les extreu a un contenidor exterior. La gestió de l'entrada d'aire en una caldera de biomassa és sofisticada, fent-se per nivells d'altura, però també de forma transversal, a un costat i a l'altre de la caldera. El ventilador principal és de velocitat variable, ajustat a la intensitat de la caldera i a la qualitat de la fusta. Finalment els fums són tractats en un filtre de mànegues, separant novament la cendra dels mateixos. Una caldera de biomassa és una caldera que no requereix personal d'operació, només un petit manteniment d'extracció de cendres, per tant, és una eina que s'adapta al funcionament d'una indústria moderna.
La biomassa és una activitat local pel fet que el cost del transport incideix notablement en el preu. Per tant, és una activitat que ajuda a gestionar bé el territori. La nostra caldera de Besalú s'alimenta dels boscos de pi de l'Alt Empordà. A la Garrotxa és difícil tenir biomassa en prou quantitat, tant pel territori abrupte com perquè els boscos són d'alzines, més difícil d'explotar i de creixement molt lent. Fruit d'una evolució continuada en estalvi energètic, a la fàbrica de Besalú tenim 7 calderes de vapor, essent l'última la de biomassa. I ja estic veient en els popers anys la necessitat d'una vuitena caldera que serà elèctrica.
La combinació d'una caldera de biomassa amb una d'elèctrica serà bàsic en el nou funcionament de l'espai renovable. El principal problema d'un sistema renovable és la seva intermitència. Així, quan fa sol hi ha molta electricitat solar, de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda, però llavors el sistema necessita altres fonts de generació elèctrica de cop, de forma que a les 8 de vespre s'hagi substituït tota la generació solar per una altra. La mateixa cosa passa quan bufa vent. A la nit, quan baixa el consum, el vent continua bufant i algú ha de consumir electricitat. Tothom creu que la solució serà emmagatzemar els sobrants per fer-los servir quan no es tingui la generació renovable. Cert, però és molt més fàcil adaptar una demanda industrial a la intermitència i la manera més fàcil és la caldera elèctrica, emprada des de fa a anys a França amb aquests propòsits. Així és com la caldera elèctrica s'ha de combinar amb la caldera de biomassa: Quan hi ha d'haver demanda elèctrica, entra la caldera elèctrica, quan no n'hi ha d'haver, entra la caldera de biomassa.
Ja hem dit sovint que la complexitat del món actual s'ha de resoldre amb més automatització i flexibilitat, i això és el que haurem de fer amb el sistema elèctric. Una caldera elèctrica es pot engegar ella sola quan vegi que el preu de l'electricitat a la xarxa és inferior a un valor. Només cal tenir-la a pressió i tancada per fer possible aquest mecanisme, coses senzilles de realitzar. I, si la demanda de vapor o d'aigua calenta no la pot suplir la caldera elèctrica, llavors és la caldera de biomassa la que s'engega i supleix l'energia demanada. Per a tot això no fa falta cap subvenció ni cap política de govern, només fa falta prou difusió a la indústria perquè sigui possible. Evidentment la taxa de CO2 ajudarà a fer el camí més ràpidament, però això encara és una acció que requerirà un cert temps, sobretot després que el TC suspengués la llei catalana de canvi climàtic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit