06 de juliol de 2019
06.07.2019
Diari de Girona

El problema català (II)

06.07.2019 | 01:26
El problema català (II)

En el primer article sobre el problema català parlava del fet que era un conflicte entre catalans. A Catalunya hi ha visions molt diferents i cal repetir-ho perquè hi ha qui ens vol fer creure que el problema és sols entre Catalunya, com si fos un bloc, i Espanya. Però és obvi que també és un problema espanyol. Com deia en el primer article el que m'interessa és intentar entrellucar vies de solució. Què poden fer els partits i les institucions d'Espanya?

Per avançar cap una solució de veritat, caldria que arribessin a un acord sobre el model territorial, la qual cosa voldria dir que des d'Espanya es podria fer una proposta sobre la distribució del poder entre el govern d'Espanya i els de les CA tenint present la pertinença a Europa. I aquesta proposta hauria de ser consensuada als Parlaments d'Espanya i de les CA i posada a votació de la ciutadania (l'hauria de ratificar la ciutadania, d'aquí la paraula referèndum del castellà refrendo). La pregunta és doble. Hi ha possibilitats que els partits espanyols consensuïn una proposta? I quin podria ser el nucli de la proposta? Ja sabem que avui, quan no es posen d'acord ni per investir un president i els programes electorals en el tema estan tan allunyats, sembla una cosa impossible.

Les dretes, PP i Ciutadans (i no parlo de Vox que diu que s'haurien d'eliminar les autonomies), només defensen la mà dura contra Catalunya (aplicar el 155) i no fan cap proposta de model territorial. En aquest moment no seria capaç de definir, encara que sigui a grans trets, quin model territorial defensen PP i Ciutadans. Els socialistes defensen un model federal (document de Granada bàsicament) que caldria definir més clarament però que fonamentalment passa per 4 eixos: delimitar competències de forma més clara, definir un model de finançament més equitatiu i consensuat, donar competències plenes en tema de llengua i cultura a les CA que tenen llengua pròpia (defensant que aquestes llengües i les seves cultures són un valor pel conjunt d'Espanya que els ha de donar suport) i transformar el senat en veritable càmera territorial.

Finalment hi ha Unides Podem (UP), que sembla que defensen un model confederal encara més indefinit que el model socialista. En aquest sentit UP té una gran ambigüitat com quan diu públicament que a Espanya hi ha presos polítics, una cosa que és falsa, i que sols es pot defensar des de la subordinació (no atrevir-se a enfrontar-se) a l'independentisme.

Un incís, jo que he defensat sempre la col·laboració entre socialistes i UP, comparteixo l'obsessió de Sánchez per un govern sense ministres d'UP precisament per aquest fet. S'imaginen el problema afegit que tindríem si, quan es dicti la sentència del judici als líders independentistes, hi ha un ministre que parla de presos polítics i diu que Espanya no és una democràcia com diuen alguns líders d'UP? Saben que comparteixo la convicció que s'està fent un ús abusiu de la presó preventiva (voldria els líders independentistes a casa seva mentre esperen la sentència) i que m'agradaria una sentència «suau», però defenso sense complexos que no són presos polítics.

Per avançar en possibles solucions potser seria bo l'elaboració d'un llibre blanc de les autonomies en què alguns experts en fessin un diagnòstic com algú ha proposat. Caldria també que els partits clarifiquessin el seu model territorial per veure quins possibles punts d'acord es poden trobar. Les dretes ens haurien d'explicar el seu model, potser primer s'haurien d'aclarir internament sobre el que defensen. Els socialistes haurien de precisar el model que he esbossat i UP crec que hauria de sortir de la seva ambigüitat. De la mateixa manera que ha passat de rebutjar la Constitució del 78 a fer-la servir de referent en la darrera campanya electoral, hauria de superar l'etapa de lluita contra les institucions i la Constitució del 78 per passar a una defensa de les institucions d'Espanya, d'una Espanya que cal reformar però que és una democràcia consolidada que compleix els estàndards europeus. Treure del seu vocabulari l'expressió «presos polítics» n'és una conseqüència ineludible. I anar a les recepcions amb el Rei que és el cap de l'estat l'altre. No és contradictori que Iglesias vagi a la recepció del rei per parlar de qui proposar com a possible president del govern i que Colau no vagi a esdeveniments tan importants com el saló de la logística i altres per no saludar al rei? Tot això ajuda poc a caminar cap a possibles solucions. I no és contradictori amb què, com a partit, es defensi l'abolició de la monarquia.

Finalment des del parlament es podrien fer algunes coses. En cito, sense ordre de preferència, les següents:

- Reforma del sistema de finançament de les CA. Existeix com a document base l'informe elaborat per experts ja fa temps.

- Una llei de llengües que deixi clar que les llengües d'Espanya són una riquesa que cal defensar i preservar. Hi havia una proposta presentada pels socialistes que es podria recuperar o fer una ponència conjunta.

- Descentralitzar el poder. Aquests dies Societat Civil Catalana, ara presidida per un exdiputat del PP, ha tornat a proposar traslladar el Senat a Barcelona. És una proposta però n'hi poden haver d'altres.

- Tornar a activar les reunions de CA, fer anualment un balanç de l'estat de les autonomies i fer passos decidits per convertir el senat en una veritable cambra territorial.

Totes aquestes iniciatives demanarien un posicionament dels partits independentistes i potser els ajudaria, els donaria temps, per poder aterrar en un realisme del que ara estan molt lluny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook